La immigració i el canvi d'hàbits fan créixer la presència de productes exòtics als comerços
Els aliments asiàtics i sud-americans són els que més es troben als prestatges dels supermercats de la demarcació
Els comerços i sobretot les grans superfícies s'adapten a les noves necessitats dels consumidors i per això en els últims anys, amb l'arribada de la immigració recent i els canvis d'hàbits en l'alimentació dels consumidors, han anat introduint nous productes considerats exòtics, típics d'altres països. De fet, les cadenes no només s'estan adaptant a la demanda d'aquest sector de la població, sinó que també competeixen per oferir altres productes especialitzats com ara els biològics, els sense gluten i els dietètics, entre altres.
En aquest sentit, des dels supermercats Bon Preu expliquen que han optat perquè alguns d'aquests productes –sobretot els de països estrangers– es trobin agrupats en una sola prestatgeria. Segons aquesta cadena, el futur del sector passa per l'especialització, perquè hi ha un públic creixent, tant de persones immigrades com de la resta de la població. «Els consumidors catalans som gent oberta a provar coses noves», explica un dels responsables de Bon Preu, que hi afegeix: «La gent prova alguna cosa al supermercat i després s'anima a fer-ho a casa».
També és d'aquesta opinió, Belarmino Doce, director comercial de Miquel Alimentació (Suma, Gros Mercat), que defensa que el futur d'aquests productes està en el canvi d'hàbits. Assegura que, a llarg termini, «l'adquisició d'aquests productes per part dels immigrants patirà un descens perquè les noves generacions experimentaran un canvi en els seus hàbits alimentaris. Ara bé, la curiositat per altres cultures i el desenvolupament de restaurants ètnics poden aconseguir nous consumidors per a la categoria».
Aquesta companyia assegura que la inclusió d'aquest tipus de productes «ha tingut resultats molt satisfactoris». També expliquen el públic potencial no només és el dels immigrants, sinó que també s'adrecen als turistes.
Un estudi recent de la consultoria Nielsen, a propòsit dels hàbits de les persones immigrades en temes de gastronomia, conclou que la seva dieta està formada per productes del seu país i d'aquí a parts iguals. També apunta que cada vegada hi ha un percentatge més alt de nouvinguts que admeten haver deixat de consumir alguns productes del seu país d'origen.
D'altra banda, el director comercial de supermercats Valvi, Jordi Noguer, explica que els clients immigrats que tenen busquen els productes habituals que hi ha a les botigues. «Si llavors volen algun producte específic van a les botigues especialitzades», afirma. Segons Noguer, l'empresa ha introduït fins ara pocs productes destinats a la immigració, tot i que estan estudiant d'incloure'n més, sobretot per als clients d'origen sud-americà.
«No puc oferir els preus del supermercat»
La María Eugenia és argentina i el 2003 va decidir obrir una botiga amb productes del seu país a Girona, el Nou Magatzem. El seu negoci, al carrer Cor de Maria, ofereix productes típics com ara el mate, la carn, el vi o la massa per fer empanades. «També tinc una part de la botiga dedicada a altres productes de Sud-amèrica per oferir-los als veïns», explica. La propietària de la botiga diu que no només entren a la botiga persones nouvingudes sinó que té clients de tot tipus. «Hi ha gent que ha anat de vacances a l'Argentina i s'han endut el record més popular, els alfajores, que són unes pastes, i quan tornen volen tornar a menjar-ne», diu. La María Eugenia comenta que els supermercats ara tenen molta varietat de productes i que les botigues no poden competir en preus.
«Quan vaig obrir no hi havia gens de varietat»
La botiga Un Xic de Tot de la carretera de Santa Eugènia de Girona està especialitzada en productes de l'Índia i de Sud-amèrica. El seu propietari, Zila Lal, que és d'origen hindú, explica que quan va obrir la botiga fa cinc anys als supermercats no hi havia gaire varietat de productes i costava trobar segons quins aliments. «Aquí no hi ha gaire gent del meu país, n'hi ha més a Barcelona, però aquí no trobàvem productes enlloc», explica l'amo de la botiga, que admet, però, que el negoci principal li aporten els productes llatins. «Aquí tinc iuca, plàtan mascle, farina de blat de moro, frijoles, tamarinde...», concreta Zila Lal pel que fa als productes sud-americans. Quant als indis, té dal, una farina de cigrons, masala i chile, entre d'altres. Zila Lal també reconeix que la competència dels supermercats cada cop és més gran.
Al mercat, pocs articles i baixa demanda
A diferència dels supermercats amb presència a Girona, a les parades del mercat municipal del Lleó no es poden trobar massa articles frescos d'origen estranger, tret de les fruites exòtiques que fa anys que s'importen i que els consumidors ja assumeixen com a pròpies. És el cas de la pinya, el kiwi, el mango, la papaia o els litxis, que ja formen part de la gastronomia pròpia. Els paradistes consultats per aquest diari expliquen que la demanda de productes de fora és mínima al mercat. «Com a molt em demanen iuca», expliquen des d'una verduleria. A la parada dels cafès i els tes tampoc han notat que hi hagi més immigrats entre els seus clients tot i que tenen productes de tot el món. «Els tes els compra més o menys tothom, els cafès, només la gent d'aquí», declara la dependenta.
«Tenim clients de tot arreu, d'aquí i de fora»
Fa només un mes que s'ha obert al barri de Santa Eugènia de Girona una botiga especialitzada en productes russos, el Mini Market Noy. L'Artyem, d'origen armeni, explica que ha estat la crisi econòmica la que els ha fet decidir a instal·lar un comerç. Entre els productes que es poden trobar a la seva botiga hi ha el salmó, els licors, el vi, refrescos i cerveses, tots importats dels antics països de la República Soviètica. L'Artyem hi afegeix que aviat tindran també productes armenis, que a Girona no se'n poden trobar, ara. «De productes russos és més fàcil perquè hi ha dues botigues més, però menjar armeni és molt complicat trobar-ne», diu. Pel que fa als clients que tenen, explica que tant són d'aquí com de fora. «La gent vol provar coses noves», explica.