Generalitat, en venda

La Generalitat de Catalunya es ven la seu del departament d'Economia. El despatx del conseller Andreu Mas-Colell, encarregat de plantar cara a la crisi, serà ocupat aviat per una gran empresa, botiga de luxe o hotel de cinc estrelles. El cartell En venda de la conselleria d'Economia és el símbol més dur d'un país trinxat. L'anunci de la Generalitat, escrit en català, castellà i anglès, reclama els atractius de l'edifici com si fos una immobiliària: “8.000 metres quadrats. 32 places d'aparcament. Situat a la Rambla de Catalunya, al costat de passeig de Gràcia, on s'ubiquen la majoria de firmes de luxe internacionals”. Preu, després de descompte: 29 milions d'euros. La Generalitat té encara a la venda cinc immobles més al centre de Barcelona. De moment, però, no hi ha comprador.

La venda d'edificis i les privatitzacions haurien de proporcionar al govern de CiU uns ingressos de 2.318 milions per quadrar un pressupost impossible sense encara més retallades. Apressat per Brussel·les i encotillat per Madrid, el mateix president Artur Mas protesta: “L'oposició ens ha de dir d'on traiem 2.000 milions; si no el seu discurs està buit de contingut.” El govern no dóna cap informació als ciutadans sobre què pensa vendre perquè, segons ell, hi ha un equip estudiant totes les opcions. L'únic que es pot saber, en la lletra petita del pressupost que aprovaran CiU i ERC pel 2014, és que “la venda d'actius reals (edificis i altres)” ha d'arribar a 864 milions quan l'any passat va ser de 407 milions i fa dos anys eren 20 milions. És a dir, aquesta partida d'ingressos es multiplicaria per 43 en tot just dos anys.

CiU i ERC afirmen sempre que els pressupostos no són els que més els agraden. La finalitat és complir el límit de dèficit i no aplicar més retallades l'any vinent. En un context de crisi, el govern planteja reduir el cost de l'administració pública i simplificar la quantitat d'empreses públiques. Mas-Colell ha dit sovint que “no hi ha alternativa” davant d'una recessió històrica de l'economia catalana i “l'enorme deute heretat” del govern d'esquerres. Tot i això, el deute actual de la Generalitat és de 57.681 milions d'euros, un 30% del PIB; mentre que l'any 2010, l'any de l'adéu de Montilla, era de 34.697 milions, un 17% del PIB. Les polítiques de reducció de la despesa imposades per CiU hauran aconseguit rebaixar el dèficit públic del 4,57% del 2010 a l'1% previst per a 2014.

La clau de volta dels comptes passa per vendre patrimoni públic per 2.318 milions. El problema és que fins ara les privatitzacions de la Generalitat en els darrers dos anys només han sumat 1.696 milions. La joia de la corona de les empreses públiques catalanes, Aigües del Ter Llobregat, va ser venuda per 1.000 milions –de moment, però, només s'han cobrat 300 milions– a l'espanyola Acciona (39%) i el banc brasiler BTG Pactual (39%). Aquesta privatització, però, encara no està feta al 100% perquè depèn d'una denúncia davant la justícia interposada per Agbar. La segona gran venda va ser la concessionària d'autopistes Túnel del Cadí i Tabasa per 430 milions. El comprador va ser la catalana Abertis en aliança, de nou, amb el BTG Pactual. La tercera onada de privatitzacions es basa en la venda d'immobles de la Generalitat: des de 2012, se n'ha venut 17 per un total de 266 milions, la majoria dels quals a fons d'inversions i immobiliàries. Per tant, se suposa que la Generalitat haurà de vendre molt i a molt bon preu per arribar a la xifra prevista en un sol any. El mateix Mas-Colell ho reconeix: “Nosaltres creiem que per la via d'impostos no podem anar més enllà, que aquests 2.300 milions són molts milions per aconseguir.”

Les dues grans possibles privatitzacions que estan sobre la taula del despatx de Mas-Colell, malgrat que el govern no les vol confirmar, passarien per vendre depuradores propietat de l'Agència Catalana de l'Aigua o una part dels 14.000 pisos del parc d'habitatges socials de l'Incasòl. CiU admet només que és una possibilitat entre d'altres però sap que les dues operacions són complicades. ERC no veu factible treure de les depuradores els 500 milions que preveu ara mateix el govern i s'oposa completament a vendre pisos socials.

El govern català hauria identificat ja uns 1.100 habitatges de l'Incasòl, ara en règim de lloguer, que es podrien posar a la venda. Alguns dels compradors podrien ser fons internacionals o, fins i tot, bancs com Goldman Sachs. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va admetre fa deu dies que la possibilitat està sobre la taula, tot i que va llançar un missatge de tranquil·litat: si la proposta tira endavant, els diners aconseguits es reinvertiran en pisos de protecció oficial per a lloguer. La idea es contradiu amb les previsions de Mas-Colell que necessita els diners per eixugar dèficit. De moment, Vila només proposa vendre 653 pisos socials als seus actuals inquilins en cas que tinguin diners per comprar-los. A la comunitat de Madrid, el govern del PP ha venut ja uns 3.000 pisos de protecció social.

Molt més complicat és vendre les depuradores que gestiona actualment l'Agència Catalana de l'Aigua. Primer perquè només una part de les 461 depuradores en servei a Catalunya són propietat al 100% de la Generalitat; i després, per trobar un comprador a un preu raonablement alt. La Generalitat pot perdre cert control sobre la depuració de les aigües ja que la gestió passaria a mans privades. L'operació sembla que ha estat desaconsellada des del departament de Territori i Sostenibilitat, però CiU ho ha proposat diversos cops durant les negociacions del pressupost amb ERC. Es tractaria d'una privatització més en el cicle de l'aigua que s'hauria d'afegir a la d'Aigües Ter Llobregat.

Treballadors públics i sindicats també han denunciat en els últims mesos intents de privatització, sobretot en la sanitat, i tenen por que les polítiques iniciades pel PP a la Comunitat de Madrid i el País Valencià puguin penetrar a Catalunya. Una de les conseqüències del creixement de les llistes d'espera serà, segons els sindicats, l'increment de mútues privades. Un dels casos més polèmics ha estat el de l'Hospital Clínic de Barcelona. Els metges denuncien que, després d'un primer intent frustrat de privatitzar-lo a través d'una fundació per gestionar-lo, ara cedirà part de l'activitat mèdica de baixa complexitat –operacions de fractures de maluc, per exemple– al Sagrat Cor, un hospital privat de la multinacional IDC Salud, antiga Capio. Aquest pla serveix per retallar 17,5 milions d'euros al Clínic d'aquí a final d'any. També hi ha hagut polèmica amb alguns concursos per externalitzar la gestió d'alguns Centres d'Assistència Primària, com el cas de l'Escala –anul·lat després de donar-lo a la multinacional de la neteja i la seguretat Eulen– o el concurs desert a Tarragona. Una part dels CAP a Catalunya estan gestionats per consorcis o fundacions privades des de fa dècades.

Alguns sectors de l'economia catalana ja estan privatitzats des del franquisme o els primers anys de democràcia, com el transport, les infraestructures, l'educació universitària o els recursos naturals. Un cas paradigmàtic és el de la gestió d'aigües de l'àrea metropolitana de Barcelona: després de més d'un segle en mans de la privada Agbar, fa un any es va regularitzar el contracte amb un ens mixt públic-privat propietat al 85% de la mateixa empresa, que és propietat de Suez i La Caixa. Ciutats europees com París o Berlín han remunicipalitzat l'aigua els últims anys.

Un altre punt de fricció és el futur dels trens de Rodalies. El servei de ferrocarrils, traspassat recentment a la Generalitat, està gestionat per una empresa pública, l'espanyola Renfe, però CiU no ha descartar la idea de buscar un altre operador. Es coneix l'interès de l'empresa pública francesa SNCF en el sistema ferroviari estatal. Els ports catalans també han estat peces cobejades pel món privat: un fons d'inversió catarí ha comprat el complex Marina Port Tarraco del port de Tarragona i el grup xinès Hutchison ja participa a Terminal Catalunya, la companyia que té la concessió de la nova terminal de contenidors del Port de Barcelona. Aquest sistema públic-privat, que va des de la sanitat fins aeroports i trens, ha tingut històricament el suport de CiU, el PSC i el PP. Just el novembre passat, aquests tres partits sovint enfrontats per la qüestió nacional van votar a favor d'externalitzar a una empresa privada la gestió de la publicitat de TV3 i Catalunya Ràdio. Per contra, ERC, ICV-EUiA i la CUP van rebutjar la proposta.

Els partits d'esquerres, inclosa la mateixa ERC que dóna suport al govern d'Artur Mas, han mostrat en l'últim mes el seu desacord amb la fórmula per augmentar els ingressos escollida per Mas-Colell. Critiquen la venda de patrimoni públic de la Generalitat i proposen un augment de la fiscalitat ja que Catalunya, malgrat la pujada de l'IVA i de l'IRPF, està vuit punts per sota de la mitjana de la Unió Europea en pressió fiscal segons dades oficials de l'Eurostat. Denuncien que aquesta política no surt del no-res: s'emmarca en un procés iniciat als anys vuitanta per Thatcher i Reagan i basat en les idees de Friedrich Hayek i Milton Friedman, que considera que el lliure mercat i l'empresa privada funcionen millor que una economia controlada per l'Estat. Durant el darrer debat al Parlament sobre els pressupostos, el diputat d'ICV-EUiA Josep Vendrell va reivindicar que “la ciutadania té dret de saber” què vol privatitzar el govern i va qualificar d'“insultant” la venda de pisos socials “quan existeixen milers de persones afectades per desnonaments”. Segons Iniciativa, “no hi ha nou país si CiU es ven el patrimoni públic. No hi ha estructures d'estat si privatitzen les estructures ja existents”. Aquesta política, segons Vendrell, busca “afeblir el sector públic i fer lloc per al sector privat”. El diputat de la CUP David Fernàndez va afegir-hi que els pressupostos de 2014 “privatitzen encara més i això representarà una pèrdua de sobirania i de patrimoni”. L'esquerra independentista es queixa que són uns pressupostos que fien el 95% dels nous ingressos a les privatitzacions i a la venda de patrimoni tot i que l'any passat només van vendre el 15% de la xifra que pretenien.