No només Grècia en té la culpa

És molt fàcil assenyalar els grecs com els únics responsables de tots els seus mals, però si alguna cosa posa d'evidència la crisi de Grècia són els greus defectes del procés de constitució de la Unió Europea. Uns defectes que es fan notar també en altres països de la Unió, sobretot en els del sud. Si Grècia s'ha convertit en l'ase dels cops és perquè tots aquests defectes hi són de manera extrema. És millor, doncs, no mirar-se Grècia des de la barrera i fer veure, amb cara d'alumne aplicat, que la història és cosa d'ells i només d'ells.

La crisi grega s'explica en gran part per alguns errors comesos en el moment de la creació de la Unió. Com ara que els interessos locals, altrament dits nacionals, van influir molt més que els interessos generals. O que la conveniència política va tenir molta més influència que no la racionalitat econòmica. Això explica, per exemple, per què les autoritats europees van mirar cap a l'altra banda quan, a l'hora de l'examen final, resultava evident que Grècia no tenia l'economia prou sanejada per incorporar-se a l'euro. I, finalment, ara queda clar que no es pot crear una moneda única si no hi ha, alhora, unitat fiscal, monetària i política. És cert que ara s'avança en aquesta direcció; però també que només s'ha accelerat quan la crisi ha aparegut en tota la seva cruesa.

Grècia cau perquè és la baula més feble de la cadena. Per sortir-se'n, demana una reducció del deute, operació que implicaria retallades socials als països prestataris; és a dir, suposaria una socialització de la seva pobresa. Una operació de difícil explicació per als governs. Tant com la constitució d'una autèntica consciència europeista.