Opinió

la tribuna

Prevaricació, franquisme i antifranquisme

El col·lectiu de demandants del 92 al Tribunal d'Estrasburg recorda la seva detenció, les denúncies per tortures que el jutge Garzón mai va voler investigar, i critica el tracte de víctima que es dóna al magistrat després de ser imputat

La impunitat que nosaltres vam viure, doncs, té arrels en el franquisme

Davant la notícia del delicte de prevaricació imputat al jutge Garzón en relació amb la repressió franquista –no pas en les altres acusacions de prevaricació, cas Gurtel i cas Botín– i davant del moviment de suport que intenta identificar-lo com a defensor dels drets humans, cal fer les consideracions següents: el jutge Garzón, poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992, va aprovar la nostra incomunicació en dependències de la Guàrdia Civil. Els dies que vam romandre detinguts vam ser objecte de tortura, molts de nosaltres teníem nafres prou visibles que evidenciaven el tracte que havíem rebut. Tots nosaltres vam declarar davant el jutge Garzón sense que aquest fes absolutament res per saber l'origen de les lesions que presentàvem. Molts de nosaltres vam fer esment explícit del tracte rebut sense que el jutge s'immutés.

El jutge Garzón va fer servir les declaracions extretes sota tortura per instruir la seva causa. Les denúncies per tortura van ser arxivades totes, sense excepció. Ni ell, com a jutge de l'Audiencia Nacional, ni cap altra instància judicial espanyola van fer cap mena d'investigació.

Van haver de passar dotze anys perquè el Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg condemnés l'Estat espanyol per haver vulnerat l'article número 2 de la Convenció contra la Tortura per no haver investigat les denúncies per tortura tot i les evidències existents. Aquella condemna va ser literalment una condemna per prevaricació (per no haver fet allò que per llei tocava) i un dels màxims responsables jurídics d'aquesta prevaricació era, precisament, el jutge Garzón. Malgrat la rotunda sentència, l'aparell polític i jurídic espanyol no va aclarir cap mena de responsabilitat.

El mateix jutge va ser el responsable judicial de la nostra detenció i tortura a mans de la Guàrdia Civil.

El jutge que va ser responsable de la nostra detenció i tortura és avui víctima de la seva pròpia medicina. Qui avui jutja el jutge Garzón forma part del mateix entramat juridicopolític que ell; i si se'n surt, el jutge Garzón continuarà aplicant les lleis com sempre i, probablement, la incomunicació i la tortura continuaran formant part del seu decàleg i de la seva manera d'instruir.

La tortura i la impunitat són una constant sense solució de continuïtat des de la mort del dictador. Els sectors que van pactar l'anomenada transició van deixar intactes una part important de l'estructura de l'estat totalitari. L'exemple més paradigmàtic n'és l'Audiencia Nacional, hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista, que ha exercit un paper especialment repressor contra l'independentisme català dels anys vuitanta i noranta, i que continua essent la fórmula triada per l'Estat per resoldre determinats conflictes polítics.

La impunitat que nosaltres vam viure, doncs, té arrels en el franquisme i part dels motius pels quals vam ser detinguts tenen també relació amb aquell període i amb la manera com es va voler tancar.

Més de trenta anys després de la mort del dictador, la tortura continua essent una xacra a l'Estat espanyol i, malgrat els informes i les sentències internacionals, l'aparell juridicopolític de l'Estat espanyol continua negant la tortura. Cal apuntar que, segons dades de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, a l'Estat espanyol el nombre de denúncies supera les sis mil des de principi del segle XXI.

Com a víctimes de la tortura volem manifestar que no estem d'acord amb el fet que aquest jutge segui al banc dels acusats a causa de la iniciativa que moltes associacions i persones anònimes estan tirant endavant des de fa anys en contra de la impunitat franquista i a favor de les víctimes de l'alçament feixista, associacions i persones que tenen tot el nostre suport.

Com a víctimes de la tortura voldríem veure l'eradicació total d'aquesta pràctica i de les lleis que la faciliten. Voldríem veure al banc dels acusats els agents que ens van torturar i els seus responsables polítics i judicials. Com a víctimes de la tortura voldríem veure el jutge Garzón al banc dels acusats responent per la seva passivitat davant dels centenars de persones torturades que han passat davant d'ell.

(Aquest article està signat conjuntament per Carles Bonaventura, David Martínez, Eduard López, Eduard Pomar, Esteve Comellas, Guillem de Pallejà, Jaume Oliveras, Joan Rocamora, Jordi Bardina, Josep Poveda, Marcel Dalmau, Oriol Martí, Pep Musté, Ramon López, Ramon Piqué, Vicent Conca, Xavier Ros)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.