Opinió

la tribuna

Aliments, crisi i impostos

Els impostos sobre les begudes alcohòliques o el tabac no són recents. Ara els pot tocar al greix, les begudes refrescants i els dolços

Això s'arreglaria subvencionant la fruita i la verdura i intervenint en l'escàndol del baix preu que es paga al pagès

Benjamin Franklin deia que res no és segur a la vida, llevat de la mort i els impostos. Fa poc el president del govern estatal ha anunciat que caldrà augmentar-los ja que l'Estat espanyol és dels cuers en la incipient recuperació de la crisi. Rodríguez Zapatero, amb la coherència que el caracteritza, ha dit que la pujada d'impostos es notarà poc i que no afectarà els col·lectius que la passen més justa, ja que la intenció és incrementar la fiscalitat de les rendes més altes, però també es diu que els fons dels més rics no tributaran més. Per altra banda, economistes i partits polítics, i no només els que passen per ser clarament de dretes, ens diuen que voler incrementar els impostos als més rics no serveix perquè tenen més escapatòries que els que cobren un sou, i no sembla que ningú es proposi corregir aquest privilegi, potser perquè molts rics són gent sensible, i si se'ls apugen els impostos treuen els seus diners dels país. Als que no sabem gaire d'economia ens sembla que això no hauria de passar, però deu ser propi d'ingenus voler que l'economia i la moral tinguin alguna relació. Llavors, com pot l'estat incrementar els seus ingressos? Una via possible és la d'establir nous impostos en alguns aliments i begudes, amb l'objectiu de disminuir-ne el consum i protegir la salut dels ciutadans, com informava Karen Kaplan a Los Angeles Times.

La imaginació de les autoritats per crear impostos és fèrtil i la seva sana intenció de protegir els ciutadans i intervenir en les seves vides també. Els impostos sobre les begudes alcohòliques o el tabac no són recents i la seva finalitat també és contribuir a evitar l'alcoholisme o dissuadir el fumador. Doncs bé, com que l'obesitat és un problema, amb la intenció d'ajudar a combatre-la, als Estats Units i a altres països, ja estan aplicant impostos sobre els aliments i els components que consideren que en són els responsables: el menjar ràpid (amb les hamburgueses com a boc expiatori), les begudes refrescants amb sucre (no les light o lleugeres), i els aliments amb un contingut elevat de greix, ja que els papus de l'alimentació són els greixos i els sucres. La proposta d'impost sobre el greix no és nova i ara ja es promou l'impost sobre begudes refrescants i sobre els dolços i caramels. Aquí es parteix de la fal·làcia que hi ha aliments bons i dolents. Els greixos i els sucres no són dolents, el que perjudica és l'excés i una dieta desequilibrada. Hi ha estudis sobre les repercussions d'aquestes polítiques impositives i els resultats no sempre són positius. S'ha observat, per exemple, que quan augmenten els impostos sobre els greixos, els consumidors desvien el seu consum cap a productes més magres però amb més sal, o que si es penalitzen les begudes refrescants augmenta el consum de les begudes per a esportistes, que tenen més «bona presentació social» però que també porten sucres. On posarem el límit? No tots els greixos són iguals. L'oli d'oliva és 100 per cent greix i l'estem recomanant. Fins i tot s'ha proposat multar els restaurants que no cuinin amb oli d'oliva! Caldrà fer una llarga llista de què tributa i què no i en quina quantitat? Hem de castigar també els que tenen bona salut i un pes correcte i volen menjar, de tant en tant, una hamburguesa amb una beguda de cola? Quin cas fem dels estudis que indiquen que les begudes refrescants, en el marc d'una dieta adient, no augmenta el pes? Als EUA fins i tot s'ha proposat destinar aquests impostos a finançar la reforma sanitària que proposa Obama. Com que aquí ja tenim una sanitat pública universal, podria servir per pal·liar el dèficit públic i tots contents.

Per altra banda sabem que l'obesitat es dóna més en els sectors de poder adquisitiu baix i en períodes de crisi la necessitat de restringir despeses no promou precisament el consum de fruita i verdura sinó el de menjars ràpids i altres que són més barats, que no són els que més s'haurien de consumir. Per altra banda els descomptes i promocions dels supermercats no sempre es donen en els aliments més convenients. És l'obesitat de la recessió. Això s'arreglaria subvencionant la fruita i la verdura i intervenint de debò en l'escàndol del baix preu que es paga al pagès i el que es queden els distribuïdors, però això no genera impostos. Gravar les begudes de cola o les hamburgueses és fàcil i fins i tot «popular». Com deia Manuel Cuyàs, quan es parla d'augmentar els impostos dels rics, els pobres ja es poden posar a tremolar. Alguna cosa cal fer, potser també establir algun nou impost, però les solucions no poden ser simplistes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.