Opinió

plaça major

Educar o aprendre

Els ajuntaments haurien de ser els responsables del programa d'aprenentatge al llarg de la vida

La Unesco i la Unió Europea, després de debats i reflexions sobre la societat del coneixement i documents com Aprendre a ser (1972), d'Edgar Faure, i Educació: hi ha un tresor amagat a dins (1996), de Jacques Delors, han optat per l'expressió «aprendre al llarg de la vida».

Tot i que educació i aprenentatge van molt lligats, no és el mateix educació permanent que aprenentatge al llarg de la vida. La paraula permanent estressa. Permanent, ininterrompudament, sense respir. En canvi, aprendre al llarg de la vida és més relaxant: ara decideixo aprendre, ara descanso, ara hi torno. Puc aprendre parlant amb una altra persona, escoltant la ràdio, mirant la televisió, fent un curs per millorar el meu ofici o pel plaer d'aprendre. Puc aprendre en una biblioteca, en un museu, al cinema o al teatre, assistint a una conferència, participant en una taula rodona... Puc aprendre dels errors i dels encerts, de l'observació i de la reflexió.

El 1976, a la Conferència de Nairobi, la Unesco definia l'educació d'adults com la totalitat dels processos organitzats d'educació, sigui quin sigui el contingut, el nivell i el mètode, siguin formals o no formals, ja sigui que es perllonguin o que es reemplacin en forma d'aprenentatge professional; processos gràcies als quals les persones considerades com a adults per la societat a la qual pertanyen desenvolupen les seves aptituds, enriqueixen els seus coneixements, milloren les seves competències tècniques o professionals o hi donen una nova orientació, i fan evolucionar les seves actituds o el seu comportament en la doble perspectiva d'un enriquiment integral i una participació en un desenvolupament socioeconòmic i cultural equilibrat i independent. Aquesta definició acceptada per tots els membres de la Unesco demostra que tots els departaments governamentals, entitats d'iniciativa social i agents socials, tenen responsabilitat en l'aprenentatge al llarg de la vida. Però qui ha de coordinar tots aquests recursos per poder oferir el millor programa? Els ajuntaments haurien de ser els responsables de la gestió del programa d'aprenentatge al llarg de la vida. Els ajuntaments poden oferir un pla d'ofertes educatives, formatives i culturals que respongui a les necessitats dels vilatans, de manera que tothom aprengui, al llarg de la vida, allò que necessita o que sempre havia desitjat aprendre. Les associacions Unesco col·laboren també a fer realitat aquesta necessitat.

(

*) Amics de la Unesco de Girona - FCACU
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.