Vidreres: disset anys esperant per res

Un cop més, ens hem de preguntar quina mena de justícia tenim. El que va succeir a Vidreres podia haver passat a qualsevol altre poble. Qualsevol d'aquells nois que van perdre la vida en l'explosió de la pirotècnica Brau de Vidreres podria ser el nostre pare, el nostre fill, el nostre germà o un amic, per al qual voldríem obtenir justícia. No em puc creure que un fet tan greu es produís per circumstàncies atzaroses; sabem que va haver-hi irregularitats, però, segons la llei, no hi ha hagut responsables. Estic indignada i crec, amb fermesa, que els poderosos, persones amb diners, no pateixen la justícia com els altres ciutadans. Almenys, així m'ho ha demostrat la resolució del cas de la pirotècnica Brau de Vidreres. Massa gent important pel mig. Aleshores, em pregunto: calia passar disset anys esperant una determinació que absol tothom? Per què tants anys per fer un judici?

Aquest és un d'aquells casos en què ens hem de posar la mà al cor i preguntar-nos si aquesta és la sentència que desitjaríem per als responsables d'un accident que hagués costat la vida a qualsevol dels nostres. Aquesta no és la justícia que jo vull, respondríem moltes persones que coneixem el cas; malgrat tot, és trist, però haurem de resignar-nos i anar fent. Però, davant d'un fet com aquest, voldria recordar una frase mítica: una injustícia contra un individu és una amenaça contra la seva societat. Després de tot el que es va veure en el judici, a mi em sembla que, dins la carrera de magistrat, fóra bo incloure-hi una mica de sensibilitat i de compassió humana, que, potser, als jutges, tantes i tantes hores d'estudi els fan perdre aquests valors.

Un record per a en Nido, en Jordi, en Juan, en Jordi. Qualsevol de nosaltres podria haver estat un d'ells.