Esclar o és clar?

Llegeixo l'entrevista d'El Punt del 25 de juliol d'enguany. La signa la Sra. Mar Jiménez i a la penúltima pregunta, a la pàgina 29, l'entrevistada respon: “Esclar que tenir un estat propi...” No sé pas si ha estat per part de l'entrevistadora o pels correctors del diari que l'expressió afirmativa és clar ha estat reemplaçada per la forma aglutinada esclar. Ja sé que aquesta forma aglutinada, així com d'altres, té els seus adeptes que fan mans i mànigues per anar-les estenent arreu. El que em sobta és que, pel que he pogut llegir sobre el cas, ho justifiquen dient-nos que d'aquesta manera es flexibilitza la llengua. Suposo que deuen voler dir que escriure-ho així és més fàcil. Francament, no crec pas que l'idioma es flexibilitzi substituint la forma normativa és clar per la incorrecta esclar; tot plegat em sembla una frivolitat que no aporta res de bo a la llengua. Pel que sembla, l'entrevista citada ha estat publicada al diari Avui. Si és així, la cosa s'explica, perquè els seus correctors utilitzen a dojo aquestes formes i així les van introduint en tots els textos.