Exclusió social

Tinc una lesió medul·lar des de fa més de 25 anys, tema al qual es dedicà diumenge La marató. Sóc orgullós de ser com sóc, no per creure'm millor que ningú, sinó per saber-me real i expressió intensa de la rica diversitat humana. Abomino d'aquesta mirada biomèdica que em visualitza com un cos defectuós que ha de ser corregit i objecte de solidaritat i caritat. No sóc un problema, és l'entorn social el que em genera problemes en no respectar els meus drets com a ciutadà. És aquest entorn social (prioritats pressupostàries, educació, urbanisme, legislació...) el que ha de ser corregit per respectar, valorar i celebrar la diversitat humana fent efectius els drets humans de totes les persones. Si un grup humà té menor nivell d'estudis, el doble d'atur, la meitat de taxa d'activitat, menor renda mitjana, menor accés a l'habitatge, deu vegades més violència domèstica i gairebé nul·la participació política, no estem davant un cúmul de problemes personals sinó davant una exclusió social estructural i sistemàtica. Convido TV3 a transitar de la solidaritat als drets, de la defectologia truculenta a la celebració de la diversitat, del rentat barat de consciències a l'apologia de la plena ciutadania