Comunisme capitalista

Cada dia que passa el paisatge humà s'assembla més al de l'edat mitjana. Captaires, desnonats, atur i treball precari. Un paisatge medieval anomenat modernitat. Paradoxes de la vida.

En el passat els vassalls pagaven la protecció que el senyor feudal els proporcionava amb escreix, amb tributs i treballant les seves terres. Ara els nous vassalls contemporanis paguen els interessos del deute que han contret amb els bancs, imponents senyors feudals del present.

El sistema es basa a esborrar la saviesa popular que aconsella no estirar més el braç que la màniga. ¿Recordeu l'anunci d'una entitat financera –que per cert ha hagut de ser rescatada amb fons públics– que deia: “Ho veus, ho vols, ho tens”? El missatge no podia ser més clar, i anava directe a les tripes sense passar pel cervell. Aleshores, si arriba el dia que no podeu tornar aquest préstec, que mai us haurien d'haver ofert i que mai hauríeu d'haver acceptat, ho arreglaran amb rescats i retallades. Us sona la cançó? En diuen liberalisme, però ja veieu que de fet és intervencionisme redistributiu i solidari, fins i tot comunista! Però compte! Només amb els rics, eh, perquè no n'hi ha prou per a tothom.

Benvinguts a la darrera pirueta del circ humà: el nou comunisme capitalista de la nova edat mitjana del segle XXI. L'última versió del sistema social més comú de la humanitat al llarg de la seva història: quatre murris molt rics i la resta de babaus ben pobres. De vegades tanta previsibilitat avorreix, no trobeu?