El Toro de la Vega i els correbous

Després dels enfrontaments que hi va haver entre els detractors i els partidaris del torneig del Toro de la Vega, ocorregut a Tordesillas (Valladolid), localitat on té lloc aquesta “tradició” en la qual un toro és llancejat fins a la mort, un es pregunta com és possible tanta falta de sensibilitat i respecte pels animals. El pitjor de tot, no obstant això, no és que existeixin aquests grups d'individus primitius que realitzen aquestes salvatjades, sinó que les nostres lleis encara permetin aquesta atrocitat emparant-se en el fet que és “una tradició cultural”. Recentment es va presentar a Brussel·les, per iniciativa d'una col·lega artista, una petició amb més de 320.000 signatures per abolir aquesta barbàrie medieval, però la Comissió Europea va rebutjar pronunciar-se sobre el torneig del Toro de la Vega per considerar que es tracta d'una “tradició cultural que és competència exclusiva dels estats membres i no de la UE”. No tinc paraules per expressar el meu desconcert.

M'agradaria recordar que a Catalunya tenim una altra “tradició”, els correbous, que si bé no és tan cruel com el Toro de la Vega, ja que no s'arriba a matar el toro (“únicament” se li col·loquen torxes o boles inflamables de brea a les banyes i se'l deixa anar pels carrers), no deixa de ser també una tradició brutal i un maltractament de l'animal tipificat en la normativa de Catalunya: “Disposicions i normes generals de protecció dels animals”, que diu entre altres coses: “Ningú ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d'ansietat i por” (títol 1r / article 2 / punt 2.3). Em sembla una incoherència i una hipocresia mantenir aquesta cruel “tradició” i al mateix temps haver abolit les curses de toros.

Sincerament, amb aquestes inhumanitats medievals permeses pels nostres governs, i ara que estan tan d'actualitat les identitats dels pobles, no em sento ni ciutadà català, ni espanyol, ni europeu i diria que ni ciutadà del món.