Opinió

Malson a la Costa Brava

Imagineu-vos que us agrada passejar pel vostre bosc preferit, a prop de casa vostra. Imagineu-vos que un organisme estatal, per exemple, el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, decideix prohibir el lliure accés a aquest enorme bosc de milers d'hectàrees i només admet que vint llocs, uns de preciosos i d'altres d'anodins, puguin ser visitats. Imagineu-vos que per fer-ho haguéssiu de demanar permís amb dies d'antelació, i indicar a quin d'aquests llocs voldríeu adreçar-vos, o afegir-vos a excursions, amb desenes de passejants com vosaltres, organitzades per centres d'excursionisme de la zona (pagant, és clar!). Imagineu-vos que «l'excusa» fos que hi ha piròmans perillosos que podrien incendiar el bosc. Un malson? No, és la veritat! Encara que aplicat al mar. Això, ni més ni menys, és el que a partir del gener succeirà a la zona de la Costa Brava compresa entre Calonge i Tamariu, promocionat pel MAPA i amb el suport miop dels ajuntaments de la zona regits per un determinat partit. L'explicació? Preservar la pesca «artesanal» de la zona (considerant-se artesanal –que sona molt bé, oi?– els tresmalls de centenars de metres i palangres de milers d'hams...) i evitar l'espoliació per part dels agressius pescadors de canya, submarins i bussejadors amb càmera fotogràfica. Pesca d'arrossegament? Cap problema, moratòria durant dos anys per tal de no crear polèmica i que pesquin en una part de la reserva. Emissaris submarins dels mateixos ecoajuntaments? Cap problema, continuaran abocant als fons marins les seves aigües fecals sense tractar ni filtrar en plena temporada turística on els ulls dels no bussejadors no ho puguin veure... És clar, doncs, que a la Costa Brava només interessen els banyistes de platja i els turistes que gasten als comerços de la zona. Temps al temps.