Opinió

EDITORIAL

El govern espanyol no ens deixa aixecar el cap

La prioritat del nou govern de la Generalitat, proclamada pel president Artur Mas abans i després de les eleccions, és a dir, la lluita contra la crisi econòmica, ha estat obstaculitzada per un altre factor previsible que monopolitza i condiciona l'agenda de l'executiu: les relacions amb l'Estat espanyol. La lleialtat institucional que Mas ha compromès públicament, en la mateixa línia marcada anteriorment per tots els altres presidents de la Generalitat, des de Pujol fins a Montilla, ha rebut a canvi la dosi habitual de cinisme del govern de José Luis Rodríguez Zapatero i de demagògia anticatalana dels presidents de comunitats com ara Múrcia i Cantàbria. L'última demostració del respecte que tenen per les justes demandes del nostre govern l'acaba de donar la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, que per solucionar el dèficit de les finances catalanes ha posat sobre la taula una solució que l'hauria de fer enrogir de vergonya: apujar els impostos. El president Mas ja ha deixat ben clar que aquesta no és la recepta que té la intenció d'aplicar; tot el contrari, ell és partidari d'explorar la possibilitat d'afluixar la pressió fiscal sobre els ciutadans. Per això era imprescindible que el govern espanyol accedís a permetre al govern de la Generalitat un endeutament addicional d'entre 2.000 i 2.500 milions d'euros, un marge que combinat amb el pla de viabilitat que s'ha dissenyat haurien de permetre assolit els objectius de dèficit per aquest any.

Les discrepàncies, però, se centren en l'abast de la retallada pressupostària, que segons el govern espanyol hauria d'anar més enllà del que des de Catalunya s'ha suggerit i, en canvi, segons el govern català no superarà en cap cas el 12%. Acabi com acabi, resulta evident que el debat continua contaminat per la visió interessadament distorsionada que des de fora es té de l'aportació econòmica de Catalunya al fons de solidaritat espanyol. Un fons que precisament ha beneficiat de manera generosa Cantàbria, ho hauria de recordar el seu president, Miguel Ángel Revilla, quan retreu als governants catalans que no siguin capaços de contenir el dèficit als mateixos nivells que diu que ho ha fet ell. Els ciutadans tampoc entenem la trifulga domèstica que govern i oposició han muntat a l'entorn de l'herència econòmica del tripartit. El que compta és la situació real de la caixa pública i la imaginació a l'hora de fer quadrar les finances sense perjudicar massa la despesa social, no pas la gestió d'anteriors governs, perquè aquesta és una avaluació que els catalans ja vam fer en les últimes eleccions.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a