Opinió

El català, un altre cop en el punt de mira

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat un ultimàtum al govern perquè apliqui abans de dos mesos una sentència que insta a utilitzar també l'espanyol com a llengua vehicular en l'ensenyament obligatori. Una aplicació estricta d'aquest principi a les nostres escoles faria entrar en fallida el model d'immersió i normalització lingüística, que s'aplica des del 1983. El model garanteix que tot l'alumnat que surt de les escoles i instituts de Catalunya coneix i domina el català i l'espanyol.

No s'entén, per tant, la preocupació dels que, des del mateix moment que el Parlament va aprovar la llei de normalització lingüística, han estat combatent amb diferents noms i actors la seva aplicació. És igual si les famílies que demanen educació en espanyol (i que són ateses) són una ínfima minoria. Els tribunals dictaminen que el model s'ha de canviar, hi hagi demanda social o no. Una manera de fer que acostuma a fracassar... si no hi ha un interès polític al darrere.

La resolució del tribunal ha estat rebuda per la societat catalana com una altra agressió contra la seva llengua pròpia. Una aplicació estricta de la resolució provocaria la fractura de la societat catalana en dues comunitats lingüístiques, que és el que el model de normalització ha evitat. Només des de la ignorància o la mala fe es pot afirmar que l'espanyol està en una situació de debilitat a Catalunya. Si alguna llengua necessita ser protegida al seu propi país és la catalana. Per diverses raons, però sobretot perquè el català és l'essència de la nostra cultura. La societat catalana ha de rebutjar tots els intents de laminar la seva personalitat, que provenen del pensament únic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.