Un altre atac al català a l'escola

La introducció de l'idioma propi de Catalunya com a llengua d'ensenyament a les nostres escoles i instituts, després de més de 40 anys de brutal prohibició, va ser una gran victòria. Després de més de 30 anys d'experiència és evident que el català a l'escola no ha causat cap fractura social. Ans al contrari, ha estat una eina d'integració. Les famílies comproven com els seus fills surten del sistema escolar obligatori amb un coneixement suficient del català, però també de l'espanyol. Potser és aquesta convivència modèlica el que més irrita aquells que veuen el català com un destorb. Per això exploren sempre, incansablement, totes les vies perquè l'espanyol consolidi a Catalunya una posició de privilegi que mai no ha perdut i que mai ha estat amenaçada.

Ara, el Tribunal Suprem ha anul·lat diversos articles d'un decret d'immersió lingüística, els quals estableixen que el català és llengua vehicular en les activitats internes i externes en el cicle d'educació infantil, entre els tres i els sis anys. El tribunal, que esmena una resolució del TSJC, també considera que als fills de famílies immigrades se'ls ha d'ensenyar en espanyol, i no només en català com preveuen les disposicions del govern. Aquesta esmena és un greu cop contra els tradicionals esforços d'integració de Catalunya i dóna força als que pretenen fer escoles segregades per raó d'idioma. La gran reflexió que es pot fer sobre aquest nou conflicte lingüístic artificialment creat és que en una Catalunya independent una situació com aquesta seria impossible. Perquè una Catalunya independent seria sobirana per decidir que la llengua de l'ensenyament és la pròpia del país. Ni més ni menys que el que passa en altres territoris de la Unió Europea.