El Parlament té la clau per obrir el futur

El Parlament afronta avui una sessió que marcarà el futur a curt termini del país, en unes circumstàncies de turbulència econòmica, angoixes financeres i ofec centralitzador en què el curt termini és clau per encarrilar la història de Catalunya en una direcció o una altra en el camí de l'autogovern. Els partits fan un debat monogràfic sobre el pacte fiscal en què no parteixen de zero sinó que saben que compten amb una amplíssima majoria de la població catalana al darrere. A la sessió s'hi arriba, a més, després de dues cimeres amb resultats escassos en l'objectiu de l'ampliació del consens però amb la constatació que hi ha majoria parlamentària sòlida per avançar.

El debat d'avui, a més, es produeix enmig d'una situació límit a la Generalitat que obligarà, segons ha admès el mateix conseller d'Economia, a demanar el suport de l'Estat. Un quadre esperpèntic en què un país ha d'acabar demanant diners a crèdit a un Estat que li deu diners. Una paradoxa que raneja el límit de la humiliació. Catalunya no pot continuar en aquest estat de bancarrota fiscal permanent provocada, fonamentalment, per un espoli sistemàtic per part de l'Estat que ara es presenta com a salvador. Catalunya no pot transigir més perquè, d'entrada, una gran majoria del poble català no vol aguantar més, perquè no pot i perquè no tolera aquesta situació. És indiscutible que el pronunciament que surti avui de la cambra catalana té els dies comptats i morirà a Madrid només d'arribar-hi. Però si la majoria dels representants polítics consideren que és un pas necessari per avançar, avui no es pot fer altra cosa que no sigui un pas endavant. Tot un país espera. I la majoria d'aquest país hi està a favor.