Intoxicació contra Catalunya

El procés independentista que s'ha obert a Catalunya no hi ha dubte que toparà amb un bon nombre d'obstacles, interns i externs, en el camí cap a l'estat propi, però cap és tan perillós ni tan silenciosament efectiu com la por generada per la intoxicació i la mentida. La intimidació i la prepotència són, fins ara, tots els arguments que arriben d'Espanya per rebatre els desitjos de llibertat dels catalans. Una reacció que no per previsible deixa de sorprendre. Fins i tot els més escèptics esperaven que a Madrid algun dia acabés imperant el seny a l'hora d'abordar els problemes amb Catalunya.

La intoxicació que ha començat abraça tots els àmbits, des de l'economia fins a la llengua o la convivència social. Un seguit de falsedats, inexactituds o insinuacions que inoculen el dubte i el temor en molts catalans als quals els neguiteja que un procés de secessió pugui comportar uns perjudicis superiors als avantatges que l'impulsen. No hi ha dubte que hi haurà entrebancs jurídics i una certa incertesa econòmica a curt termini, però sembla clar que les preocupacions principals, com ara la permanència a la Unió Europea, la continuïtat de l'euro i el cobrament de pensions i subsidis, no seran qüestions insalvables. Algunes, perquè no interessarà a la comunitat internacional. Altres, perquè el país podrà generar a curt termini prou recursos per garantir-ne la cobertura.

No cal patir, si s'actua amb responsabilitat i de manera pacífica i calculada. Són molts els caps per lligar però cap de les dificultats que s'acosten és, en tot cas, pitjor que la permanència en un Estat que només genera perjudicis. Uns perjudicis que ja són reals i palpables.