Opinió

El català queda fora dels jutjats

La presència del català a l'administració de justícia continua sent testimonial. L'avenç de l'ús social de la llengua pròpia continua sense tenir la seva plasmació als jutjats, on jutges, fiscals, advocats i funcionaris continuen utilitzant majoritàriament el castellà com a llengua de treball, emparats pel fet que una bona part d'ells no són originaris de Catalunya. I cada any que passa anem a pitjor. Segons l'última memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el nombre de sentències i resolucions redactades en català durant l'any 2011 va ser inferior al de les dictades l'any anterior i es va situar entorn del 13%. Aquest és un problema endèmic que només es va trencar quan l'administració premiava econòmicament els jutges i funcionaris que treballaven en català. La mesura, impulsada per CiU a finals dels noranta, va ser suprimida pel tripartit i va ser llavors quan va començar a decaure l'ús del català. L'experiència, però, va servir per demostrar que, si es volia, es podia girar la truita.

Per posar fi a la situació actual cal emprendre mesures en diversos àmbits. S'hauria d'aconseguir d'una vegada que a jutges, fiscals i funcionaris se'ls exigís el català com a requisit per exercir a Catalunya, una demanda històrica dels diferents governs que sempre ha topat amb l'oposició de Madrid. També s'hauria d'exigir als advocats, que no tenen l'excusa de ser de fora com argumenten membres de la judicatura, que utilitzin com a eina de treball la llengua pròpia del país, exigència que també s'hauria de traslladar als usuaris de la justícia. L'administració està dotada dels mitjans necessaris per ser exercida en català, només fa falta reclamar que es faci.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.