Opinió

Postergació tàctica del rescat

L'estratègia de Mariano Rajoy de mirar de postergar a l'any que ve la petició de rescat per a l'Estat espanyol està molt ben calculada. Rajoy no salta al buit. Si més no, compta amb la xarxa de seguretat del Banc Central Europeu que, per ara, estan contenint les operacions especulatives. L'Estat espanyol té cobertes, a hores d'ara, el 95% de les necessitats de finançament per al conjunt de l'any. És força probable que arribi al 31 de desembre amb una certa comoditat. Cal posar de manifest, amb tot, que l'Estat espanyol encara s'està finançant a un tipus d'interès molt elevat i que aquest endeutament es pagarà en els pròxims anys amb el manteniment d'impostos elevats.

És clar que la contrapartida seria demanar el rescat perquè la prima de risc baixi a uns nivells raonables. Però aquest rescat no sortirà gratis. ¿Què té per oferir Mariano Rajoy? No l'eliminació del sistema autonòmic, com algunes veus recalcitrants exigeixen des de Madrid emparant-se en una petició que Europa no fa, sinó incidint en les polítiques socials. I, més exactament, congelant les pensions i escurçant els terminis perquè la jubilació laboral als 67 anys arribi abans del previst. Tot el debat que es faci sobre les autonomies, estèril mentre l'Estat no aprimi les seves pròpies estructures, serà en realitat una cortina de fum per amagar els fets. I és que el govern de Rajoy haurà d'irritar, com a mínim, vuit milions de pensionistes i votants. I que després, també per imposició de Brussel·les, tocarà el col·lectiu de funcionaris. És d'esperar que, com a torna de tot aquest procés, s'intenti carregar les culpes sobre Catalunya. Raó de més perquè, des del nostre país, es cremin etapes cap a la sobirania plena.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.