Opinió

Llei de Wert, llei de la ignorància

Primer de tot cal felicitar el ministre d'Educació espanyol, José Ignacio Wert, perquè és un dels pocs governants que han aconseguit el rebuig de gairebé tota la comunitat educativa, i no només de la de Catalunya, sinó també de la d'Espanya. Aquest rebuig s'explica no només perquè li ha tocat administrar la misèria, sinó perquè la llei que presumptament ha de millorar la qualitat de l'educació s'ha fet sense dialogar –gran concepte– amb aquells que l'han d'aplicar, és a dir, els mestres i els professors, i en canvi sí que s'ha escoltat el que bramen alguns tertulians. O això sembla.

El perill d'escoltar massa determinades mentides és que al final un acaba creient-se-les. I així, José Ignacio Wert ha impulsat una llei recentralitzadora i invasiva de les competències alienes amb la gens dissimulada intenció d'adoctrinar els infants catalans, ja que, segons l'opinió fabricada a Madrid, això és justament el que fa l'escola catalana: adoctrinar en contra d'Espanya. A més, és una acusació injuriosa per als nostres professionals.

Wert també s'ha cregut que a Catalunya es persegueix l'espanyol i que els infants surten de les aules sense conèixer-lo. Doncs bé: el coneixen, com a mínim, igual del bé que el coneixen els infants que surten de les aules de les escoles d'Espanya. Però la realitat no el farà desviar-se del seu objectiu, que és destruir el marc de convivència de Catalunya. Per això fa la proposta, inaplicable, que sigui el govern català qui pagui l'escolaritat privada dels que vulguin més ensenyament en espanyol si no la reben als centres públics. I el pitjor de tot és que disfressa una tronada ideologia amb el pretext de la qualitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.