Opinió

La llei Wert oposita al gran fracàs

El govern espanyol, fins i tot abans de celebrar-se la vaga del sector educatiu a tot el territori de l'Estat, ja va determinar que havia estat un fracàs. I, encara que hagués estat un èxit, la resposta ja era a punt: es tractava d'una vaga laboral encoberta, atiada per una esquerra que intenta guanyar al carrer el que no guanya a les urnes. Per tant, res fa pensar que la llei Wert, que presumptament ha de millorar la qualitat de l'ensenyament, hagi de patir cap canvi al Senat. Al marge que les dades difoses pel Ministeri d'Educació són un sospitós nyap (sospitós perquè no desagrega xifres de nivells, sectors i territoris), el govern espanyol sempre invoca la seva majoria absoluta, una patent de cors que permet convertir la democràcia en un règim autoritari. I que, per cert, permet treure a passejar grans lleis que ells mateixos se salten.

Que el Ministeri d'Educació minimitzi la protesta ja demostra que té una limitada visió de la dimensió de la protesta. Perquè ja
no és només qüestió que es lamini les competències dels altres, emparades per lleis orgàniques, ni que –en el cas de Catalunya– intenti posar fi a un model d'immersió modèlic, ni tampoc que converteixi la religió en matèria avaluable, com el 1939, o que es vulgui utilitzar descaradament la institució escolar per adoctrinar. No. Del que es tracta és que la llei Wert imposa una visió doctrinària de l'escola, on la ideologia per generar bons espanyols és més important que no els continguts. I, per acabar-ho d'adobar, demostrant una gran visió de futur, la llei no té en compte els que l'han d'aplicar. Mai, en tota la història de l'educació, ha funcionat una llei que ignora els seus actors. La llei Wert no en serà cap excepció.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.