Opinió

Tribuna

40 anys demanant llibertat

“Cada Onze de Setembre no fem res més que sumar-nos a l'empenta agosarada de les columnes de fa quatre dècades

Totes les entrades de l'Escala estaven controlades per la Guàrdia Civil. Però vam poder passar. S'havia format una petita aglomeració a la platja, entre les barques dormides a la sorra i les cases.  S'esperava alguna cosa, nerviosament. Us puc dir que hi havia molts tricornis destacant entre les dotzenes de ciutadans. Estava anunciat de dies: d'allà en sortiria una columna de la Marxa de la Llibertat. Ells ho havien d'impedir. Petits grupets, turistes despistats, curiosos, probablement futurs marxaires, caminat o ocupant les terrasses dels bars.

A les set, inesperadament, es va sentir la traca. Un retronar de petards que ens posà l'ai al cor per uns instants. Tothom buscant l'origen del soroll que semblava venir de mar. I llavors tot va canviar. Quan ens n'adonàrem teníem entre nosaltres, aparegudes del no-res, tres enormes gallines blanques, cada una portada per dues persones. Estructures de fusta i cartró, com veiérem més tard. Van començar a avançar. Al seu darrere una llarga cadena humana, amb homes i dones de totes les edats, seguia tot corejant els lemes de la marxa: “Poble català, posa't a caminar” i les reivindicacions ja sabudes de llibertat, amnistia i estatut. Ningú els impedia el pas. Els guàrdies van desaparèixer.  Mentre avançava, la cadena s'anava engruixint. Aparegueren algunes pancartes. Aplaudiments populars mentre la marxa, que ja devia tenir més de cinc-centes persones, es dirigia pels carrers atapeïts cap a la plaça de l'Ajuntament. Cants, crits, aplaudiments. La festa de la llibertat somniada al voltant de les gallines simbòliques. Però la festa es va acabar aviat. Es va sentir una sirena. De la part alta de la vila baixaven tres jeeps, un cotxe patrulla i dues motos en direcció a la plaça. La caravana policial es va aturar a pocs metres.  En van saltar, cetme en mà i molta ràbia a la cara, unes dotzenes de guàrdies que iniciaren l'operació de manual preparada. Al cap de poc, les tres gallines eren una pila de fustes trencades i cartons esquinçats. Corredisses, crits de protesta, insults, detencions indiscriminades, més crits, més insults, més detencions. Els detinguts, amb els braços enlaire o a l'esquena, eren conduïts cap als jeeps. Entre els 27 detinguts, els quatre corresponsals que cobríem la informació. Diversos grups es presentaren a la caserna per lliurar-se però les dependències ja eren plenes. Finalment s'aconseguí una calma tensa. Malgrat la contundència de la repressió, les cinc columnes de la Marxa continuaren els camins que tenien programats.

Cada Onze de Setembre, quan els catalans ocupem els carrers reclamant llibertat, no fem res més que sumar-nos, al cap dels anys, a l'empenta agosarada de les columnes de fa 40 anys.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.