Cada vegada més endeutats (1)

Aquest desembre l'agència Moody's va situar Catalunya amb la pitjor qualificació de deute públic de l'Estat espanyol, «a causa del seu ràpid deteriorament fiscal». En aquell moment, ja sabíem que el deute generat el 2009 era de 6.359 milions d'euros. És a dir, un 50% per sobre dels 4.054 milions previstos pel conseller Castells a l'inici de l'exercici. I encara és possible que calgui afegir uns 1.500 milions d'euros al dèficit pressupostari final del 2009, que es traslladin als comptes del 2010. De tal manera que no és pas estrany que, tan sols començar l'any, el govern hagi autoritzat una emissió de deute de 7.624 milions d'euros (DOGC, Ordre ECF/1/2010 de 4 de gener).

En efecte, a banda de la crisi econòmica internacional, el dèficit fiscal que l'Estat espanyol imposa als catalans continua sent insuportable, de tal manera que el govern de Catalunya s'ha d'endeutar extremament per poder prestar serveis essencials. En altres paraules, el dèficit fiscal comporta que els impostos dels nostres ciutadans paguin els excessos pressupostaris de l'Estat, mentre que la Generalitat ha de finançar bona part de les seves inversions i de les seves despeses socials amb un endeutament creixent. Els impostos que paguem actualment serveixen perquè l'Estat espanyol visqui clarament per sobre de les seves possibilitats reals, mentre que gran part dels impostos que pagarem en el futur els haurem de destinar a liquidar els deutes que estem assumint per finançar els serveis sanitaris i educatius que necessitem en el present.

I, de fet, el pagament del deute comença a ser un llast molt pesant, atès que ja representa aproximadament un 10% pel pressupost anual de la Generalitat. En concret, 2.914 milions d'euros per al 2010, segons dades del govern. És a dir que «el farciment ens acabarà costant més que el gall». Gens sorprenent, si tenim en compte que, en el trienni 2007-2009, s'ha duplicat el deute públic viu heretat fins aquell moment. Fins al punt que actualment se situa en més de 21.000 milions d'euros (una mica més de 3,5 bilions de les antigues pessetes). I, per tant, per fer front als corresponents desajustaments pressupostaris, l'emissió de deute del 2006 havia estat tan sols de 759 milions d'euros, mentre que la prevista per al 2010 és més de deu vegades superior, amb un increment de més del 1.000%. I, en aquest sentit, cal recordar que «a pagès endeutat, cap anyada li és bona». Sens dubte, cada vegada és més evident que, mentre estiguem a l'Estat espanyol, cap exercici fiscal no ens farà profit.