Cultura

JOAN-LLUÍS PRAT, JORDI TORRENT

ESTUDIOSOS I DIVULGADORS DE L'OBRA DEL FILÒSOF CORNELIUS CASTORIADIS (1922- 1997)

«Castoriadis ha estat maltractat i marginat per l'edició catalana»

Què va dir Cornelius Castoriadis a principi del segle XX que pugui considerar-se d'actualitat avui?
–J.-L.P. «Es podria pensar que no sigui tant d'actualitat com als anys 70 o 80, quan es va fer conèixer del gran públic. Un dels problemes centrals en el seu pensament ha desaparegut, la Unió Soviètica. El punt de partida és quan Castoriadis, als anys 40, funda amb militants de procedència trotskista la revista Socialisme ou Barbarie per defensar una tesi que poca gent podia imaginar en aquell moment: considerar que la Unió Soviètica no era de cap manera un estat socialista, sinó que era un estat d'explotació i de dominació per una nova classe dominant que és la burocràcia, doncs una altra forma de capitalisme. Ell en deia el capitalisme burocràtic. Però la seva crítica ha estat també una crítica general de les pressuposicions del pensament marxista, considerant que calia arribar a una altra interpretació dels fets històrics, tenint en compte les noves realitats que s'havien descobert durant el segle XX. Tenint en compte l'experiència de la Unió Soviètica i dels països anomenats socialistes, plantejava temes que queden actuals: que és avui el règim xinès? És un règim comunista, és un règim capitalista, hipercapitalista?»
–J.T. «Afegiria que el que fa Castoriadis quan trenca amb el marxisme, és desplaçar la perspectiva cap a la problemàtica demòcrata. Hi ha una amplíssima reflexió respecte al que significa la democràcia; com la democràcia en règim capitalista no pot de cap manera tirar-se endavant. Hi ha una crítica molt aprofundida respecte a la incompatibilitat entre règim democràtic i el règim d'economia capitalista. I Castoriadis és un dels primers que incorporen noves realitats, com la preocupació pel medi ambient, l'ecologisme. Ho fa ja en termes molt polititzats, contràriament a molts ecologistes que de la política sembla que se'n volen allunyar, ell sosté la necessitat de polititzar el tema ecològic. És doncs un home molt sensible a tot el que fa relació amb aquests nous sectors socials que es poden anar incorporant en el projecte emancipador. Una de les originalitats de Castoriadis, i que probablement també explica que hagi estat marginat per part dels grups d'esquerra, que tenen una relació molt problemàtica amb Castioradis, és que la perspectiva des de la qual ell fonamenta els seus supòsits teòrics, ja no passa tant par la lluita de classes, sinó que esdevé més aviat una lluita entre dominants i dominats, però no exclusivament en el pla econòmic, sinó en el pla d'una realitat global. En aquest sentit, Castoriadis, com tot gran clàssic, és un pensador que mereix ser llegit, rellegit, estudiat i aprofundit.»
–Alguna formació política es pot reivindicar avui d'aquesta línia?
–J.-L.P. «És difícil parlar d'una línia política. Hi ha una orientació, una manera d'enfocar els problemes socials que és diferent. Ja als anys 60, Castoriadis explicava aquesta tendència del capitalisme que fa que l'home es converteixi en una màquina a produir i consumir, sempre produir més, consumir més, com si fos l'única destinació de la vida humana. Ell deia que l'objectiu d'una revolució socialista no és pas únicament de millorar la situació material de les classes treballadores, és també un problema d'humanització de la societat. Això vol dir que l'home té una altra finalitat que la de produir i consumir.I amb això s'ha trobat plenament en acord amb les tendències de l'ecologisme. Deia: si l'ecologisme és un pensament revolucionari, és precisament perquè contesta l'essencial del projecte capitalista (transformar l'home en una màquina de produir i consumir).»
–La crisi actual li dóna la raó?
–J.T. «La crisi no fa res més que posar en evidència i subratllar amb molta força el mite de la racionalitat del sistema. Castoriadis té textos admirables, d'una lucidesa extraordinària i premonitòria, dient que el sistema –a part que produirà de manera cíclica aquest tipus de crisi– s'està enfrontant ja a un sostre.»
–La seva obra és sobretot coneguda a França?
–J-L.P. «Ha calgut molt de temps. Havia tingut ressò en el moviment del maig 68. Alguns dels estudiants, com Daniel Cohn Bendit, que jugaven un paper al moment del maig del 68, havien llegit Castoriadis en la revista Socialisme ou Barbarie i hi feien refrència. Després, i sobretot a partir del seu llibre L'institution immaginaire de la société, ha tingut un ressò universitari. Té una certa audiència en el corrent ecològic, entre altres a través de Serge Latouche.
– I a Catalunya?
–J.T. «Castoriadis ha estat molt maltractat per l'edició catalana, marginat. Tot i que alguns passos de l'obra de Castoriadis traduïts al català han estat objecte d'examen a les proves de selectivitat universitària, avui encara no disposem de cap llibre seu en llengua catalana. Això parla molt a desvafor de la política cultural, no només dels 23 anys de pujolisme sinó també del tripartit. Molts autors francesos, des del meu punt de vista d'una importància molt menor, són traduïts constantment, cosa que posa de manifest un cert anar a la moda, una de les coses que més criticava Castoriadis. Paradoxalment, els primers textos que s'editen de Castoriadis als anys 70, s'editen a París i, en castellà, en una editorial de l'exili espanyol, Ruedo Ibérico.» No cal descartar que en aquell moment Castoriadis tingués un certa influència en l'onada de vagues de tipus assembleista i obrer que va haver-hi en el tardofranquisme per exemple al Baix Llobregat, i on em consta que hi havia una certa penetració de les idees de Castoriadis. Encara que a nivell minoritari.»
–Existeixen els castoriadians?
–J.-L.P. «Hi ha hagut gent que s'ha interessat molt al pensament de Castoriadis, però des de corrents molt diferents. Hi ha gent molt diferent que pot trobar interès en Castoriadis sense ser d'acord entre ells.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.