La llengua, l'ànima del país

Amb l'inici de la preinscripció universitària, comença un moment crític per a molts joves del país. És el moment de decidir què volen estudiar, en quins estudis poden trobar la realització personal o quina carrera s'ajusta més a les seves aptituds i perspectives.

Sortosament, el nostre sistema universitari ha fet un esforç innegable per oferir un ampli ventall d'opcions d'estudis que poden cobrir alhora les demandes dels joves i les necessitats del país. En la majoria d'àmbits de coneixement, l'oferta és prou àmplia com per assegurar el futur del país a un termini mitjà de manera raonable.

L'administració, però, ha d'estar atenta per detectar els possibles buits que pugui haver-hi en un determinat espai d'estudis en què, adés per poca visibilitat social (no tots els estudis tenen una sèrie televisiva que els en faci publicitat gratuïta), adés per dificultat d'estudis o per altres causes, es produeix una baixada d'interès entre els joves que, a la llarga, ens pot afectar de manera irrecuperable com a societat.

Fa tres anys, per exemple, vam detectar una situació alarmant amb les enginyeries: feia anys que pocs estudiants de secundària feien aquesta opció, així que ens podríem haver trobat que d'aquí a un temps no tinguéssim prou joves amb talent per ocupar els llocs de treball i donar a l'economia del país la innovació i la capacitat de generar solucions als problemes de la vida quotidiana gràcies a l'aplicació dels coneixements científics. I vam posar en marxa el programa ENGINYCAT, que, de moment, ens ha permès parar la davallada i atreure més joves cap a aquesta branca d'estudis.

Però ara tenim un altre dèficit preocupant: l'escassetat de joves que volen dedicar-se als estudis de la llengua del país, del català. De fa uns quants anys (fins l'any passat, almenys), eren cada vegada menys els nois i noies de secundària que se sentien atrets pels estudis de llengua i literatura catalanes i que triaven l'opció de dedicar-se professionalment a un àmbit tan apassionant com necessari per al país i per al que en constitueix el nervi en molts aspectes: el suport del pensament col·lectiu, el sistema de signes que ens permet d'entendre'ns col·lectivament i el vehicle que aguanta la nostra cultura i en bona part la nostra identitat com a poble, la llengua catalana.