Articles

Consultes dinamitades

Diàleg

Fa més de trenta anys que a Catalunya hi ha eleccions i consultes, organitzades per les administracions públiques i en què els partits aboquen tots els seus recursos materials i humans. En canvi, les consultes sobre la independència de Catalunya amb dret de vot dels empadronats a cada municipi, organitzades privadament, no poden comptar amb la llista d’electors del cens ni del padró, ningú té cap obligació d’integrar-se a les meses electorals, cap elector rep a casa l’avís d’on pot votar, els col·legis electorals no poden ser en locals cedits per decisions administratives ni l’administració pot col·laborar en res, el vot per correu no compta amb les garanties públiques, no hi ha campanya institucional per la participació, no es té la protecció dels cossos de seguretat, ni la xarxa informàtica pública, ni hi ha legislació que les reguli. Organitzar-les privadament obliga a crear del no-res les normes i el sistema que garanteixin que només voten els empadronats, sense saber qui són, i que només es pot votar una vegada. Tampoc tenim els milers de funcionaris que treballen per a les eleccions i consultes públiques, i fins ara cap partit ni entitat aporta ni un cèntim per muntar el sistema electoral ni per a les campanyes, mentre a les públiques són milers els professionals amb plena dedicació i els militants mobilitzats, i milions d’euros els esmerçats. A més, l’Estat espanyol central i autonòmic i els seus agents polítics, funcionarials, judicials i policials volen impedir les consultes, emprant tots els recursos al seu abast, incloses amenaces, pressions i guerra bruta.

Tenim dos mesos per superar tots aquests obstacles.
Missió impossible? No, si podem comptar amb milers de voluntaris, partits i entitats motivats i actius, sense exclusió ni vetos de ningú, que siguin capaços d’obviar les seves diferències per treballar per un objectiu comú: l’èxit de participació i vot en la consulta de la independència. És el requisit essencial, sense això no es pot fer. Calen també uns alcaldes i regidors impulsant activament i treballant per la consulta, perquè l’Ajuntament com a administració pública i institució no hi pot participar, però sí els càrrecs electes. I són imprescindibles uns equips tècnics d’alt nivell, nacionals, comarcals i locals.

En menys d’un mes comptàvem amb milers de persones motivades
i actives arreu de Catalunya, el suport de més de 1.300 alcaldes i regidors, dotzenes de mocions aprovades als ajuntaments, l’entesa entre CDC, ERC, EPM i CUP, l’embrió d’un equip tècnic competent i eficaç treballant contra rellotge, i la implicació de les entitats cíviques. El 2 d’octubre es va assolir l’acord unitari de partits i entitats, representades per PDD, Deumil.cat, Sobirania i Progrés, i Sobirania i Justícia, però algunes plataformes tòxiques trencaren unilateralment tres dies més tard l’acord que elles i els seus representants havien aprovat, fent un cop de mà per “foragitar ERC i CiU del procés de consultes sobre la independència que s’està multiplicant arreu del país”.

No havia estat gens fàcil assolir en tres setmanes
l’acord de partits i entitats, en què tothom havia cedit perquè tothom hi estigués raonablement còmode, però és impossible l’acord amb qui només vol excloure els altres, trenca unilateralment i aprova una coordinadora nacional divendres, una altra dilluns, i la seva supressió dimarts. Corren els dies, i amb el caos provocat per les plataformes tòxiques és impossible organitzar amb solvència consultes arreu de Catalunya en menys de dos mesos. Cap partit ni organització política ha rebentat les consultes, tampoc Reagrupament, que ha estat víctima temporal d’un parany ordit per qualque reagrupat novençà (de tot hi ha a la vinya del Senyor) que ha sorprès la bona fe de la direcció fent-la aparèixer com a còmplice i beneficiària del cop de mà de les plataformes tòxiques. Dono fe de la seva innocència.

Qui ho ha fet?
Unes entitats minúscules que ara es barallen per un pastís que no existeix. Si jo tingués les seves ànsies de protagonisme i càrrecs, serien els dies més feliços de la meva vida, perquè el meu nomenament com a coordinador general, l’equip que he bastit i l’esquema d’organització presentat són les úniques coses de l’acord amb Òmnium i Decidim.cat que les plataformes tòxiques mantenen. M’han nomenat quatre vegades, divendres, dissabte, dilluns i dimarts, segurament per tenir un boc expiatori a qui carregar el fracàs de les consultes que grapegen. Ni jo ni ningú els servirem de cobertura: volien tot el poder a la coordinadora nacional per via del cop de mà, ja és seu, i amb ell tota la responsabilitat. Que treballin els que no deixen treballar, que amb les cendres de la il·lusió de tanta gent basteixin des de l’exclusió i el sectarisme, que responguin davant el poble català pel que han fet i faran. Si algú s’astora perquè tan poca gent pugui fer tant de mal, que pensi que per construir un edifici cal la feina coordinada de centenars de persones, dels arquitectes als peons, i milers per fabricar els materials, però per destruir-lo n’hi ha prou amb un delinqüent amb un llumí. Els colpistes mereixen la creu del mèrit policial, que tots rebrien indignats, però alguns amb l’íntima satisfacció de la feina ben feta.

Les plataformes tòxiques m’han enganyat una vegada,
però no tindran una nova oportunitat per fer-ho. No hi ha temps per organitzar i coordinar en menys de dos mesos consultes arreu de Catalunya, però potser sí concentrant tots els esforços en una comarca, on la gent treballa de valent, hi ha unitat, les plataformes tòxiques no hi són, ningú vol excloure ningú, i saben què és complir acords i executar disciplinadament. L’equip en què m’integro treballarà només a Osona, no hi ha temps per més, i no és segur que ens en sortim, malgrat abocar-hi tots els esforços i recursos, perquè ja ens han fet perdre un mes dels tres que tenim.

Alcalde Móra, regidor Ximenis
, diputat Bertran, conseller Bassols, degana Paluzie, i persones de bona fe entabanades per les plataformes tòxiques: allunyeu-vos-en i denuncieu-les. No oblideu la sura de l’Alcorà que defineix l’únic pecat que Déu no perdona, apagar l’espurna que llueix als ulls dels homes, perquè el poble català no oblidarà els i les miserables irresponsables que han dinamitat les consultes sobre la independència de la nació, i qui els faci costat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.