Opinió

La dialèctica dels bàndols al pròxim orient

no ens acosta ni a la veritat ni a la pau

Propalestins? Proisraelians? Per la pau!

Ara que la qüestió palestino-israeliana no és a primera plana potser és moment de parlar-ne amb calma. Però no del conflicte en si, això ja ho hem fet altres vegades, sinó de com ens el mirem des d'aquí. Perquè la virulència i polarització amb què sol abordar-se a casa nostra, a més de ser incomprensible, no és gens positiva.

Trobo enormement preocupant que s'hagi imposat un esquema segons el qual, davant del conflicte, només es pot ser propalestí o proisraelià. A més, sense matisos: es dóna per fet que un propalestí defensarà tota posició palestina i criticarà sempre Israel i un proisraelià farà exactament el mateix però a la inversa. Ni tan sols sembla possible l'existència d'un propalestí o un proisraelià crítics!

La simplificació, a més de grollera, és absurda. Perquè, de fet, què vol dir ser propalestí? Estar amb Hamàs o amb Al-Fatah? Amb els grups feministes que defensen la dignitat de la dona o amb els sectors fonamentalistes que volen esclafar-la? I, ser proisraelià, què implica? Aplaudir tota acció del Tsahal o donar suport als Refuseniks, els militars sionistes que es neguen a actuar als territoris ocupats? Vol dir vibrar amb els discursos d'Avigdor Lieberman o amb els articles d'Uri Avnery? Doncs sí, aquesta simplificació s'escampa perillosament. Més d'un cop he rebut peticions per a taules rodones o tertúlies als mitjans on em pregunten: tu ets propalestí o proisraelià? És que cal ser una cosa o l'altra per analitzar, reflexionar i actuar sobre el conflicte? No és possible, simplement, estar a favor de la pau i els drets humans?

Que ningú hi llegeixi una actitud pueril o una fugida d'estudi. No situar-se en l'esquema pro o anti no vol dir practicar una equidistància asèptica i calculada. En absolut. Vol dir, senzillament, negar-se a la simplificació barroera d'analitzar el conflicte a partir d'unes cartes prèviament donades, repartides i marcades per un seguit de prejudicis que impedeixen veure la realitat.

Una mirada simplista del conflicte que no només en condiciona l'anàlisi, sinó que dificulta la cerca de solucions. És obligatori haver d'optar pels uns o pels altres? No es pot ser crític amb tots els actors i estratègies (siguin d'on siguin) que vulnerin els drets humans, se saltin la legalitat o practiquin la violència i donar suport a tots aquells altres (siguin d'on siguin) que cerquin una resolució justa i pacífica del conflicte? Perquè, és que potser cal ser protxetxè per escandalitzar-se per la política russa a Txextènia? O cal ser promusulmà per ser sensible a la barbàrie que va patir Bòsnia durant la guerra dels Balcans? O cal ser projueu per commoure's amb l'Holocaust? O cal ser pronegre per indignar-se amb l'apartheid? Així, cal ser propalestí per denunciar l'ocupació, el setge humanitari o la política d'assentaments practicada per Israel? I, cal ser proisraelià per valorar que els atacs contra la població civil israeliana, a més de condemnables, no afavoreixen el bloc de la pau a Israel?

No, no cal. És suficient estar a favor de la justícia, els drets humans, l'autodeterminació dels pobles, la legalitat internacional i la pau. Assenyalar responsabilitats. Denunciar l'ocupació i el setge. Desmarcar-se de les violències. Solidaritzar-se amb les víctimes. Obrir espais per al diàleg. Donar suport, i visibilitat, als actors de pau. Exigir coherència a governs i organismes internacionals. No és, només, un camí sensat: probablement, és l'únic possible.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

  • Avui 14-09-2010 Pàgina 17