¿Som un error diví?

"Tots els homes que pensen són ateus”, va dir Ernest Hemingway, més per provocar que per altra cosa. La frase està recollida a The Atheist’s Bible (HarperCollins Publishers), un llibre que ja va protagonitzar aquesta diguem-ne homilia dominical ara fa set dies. Reprenc el tema, i que Déu em perdoni.

A 'La vida després de Déu' (Ara Llibres), Matthew Tree apunta: “Des de fa segles que hi ha una alternativa clara al pensament religiós: el pensament científic, o bé, pels que no arribem a ser científics, el sentit comú”. El filòsof i escriptor nord-americà Elbert Hubbard entenia que “la fe és l’esforç de creure en allò que el sentit comú et diu que és fals”. Albert Einstein defensava el mateix, amb altres paraules: “El pensament religiós és l’intent de trobar una sortida allà on no hi ha cap porta”. Voltaire opinava que “res és més contrari a la religió i el clero que la raó i el sentit comú”. I un ateu sense cognom il·lustre va deixar escrit que “la fe cega és un regal molt irònic que fem al suposat creador de la intel·ligència humana”.

Més reflexions poc catòliques, per dir-ho finament. “Defensar que un creient és més feliç que un escèptic és com dir que un borratxo és més feliç que un abstemi” (George B. Shaw). “La gent confia que Déu resoldrà les coses. Però no ho ha fet mai en el passat, no entenc per què pensen que ho farà en el futur” (Bertrand Russell).
“Ens diem que seria maco si hi hagués un Déu que hagués creat el món, i una Providència benèvola, i un ordre moral de l’univers i una altra vida més enllà d’aquesta, però és massa sorprenent que tot això sigui tal com desitjaríem que fos” (Sigmund Freud).

“Quan jo era jovenet, el meu pare em va ensenyar que, per ser un bon catòlic, m’havia d’anar a confessar si mai tenia pensaments impurs cap a una noia. Aquell mateix vespre vaig haver de córrer a confessar el meu pecat. I l’endemà, i l’altre. Al cap d’una setmana, vaig decidir que la religió no estava feta per a mi” (Fidel Castro).
“El dubte no és una condició plaent, però la certesa és una condició ridícula” (Voltaire). “És més interessant viure amb el dubte i la incertesa que no pas tenir respostes que poden estar equivocades” (Richard P. Feynman).

“De petit resava cada nit perquè volia una bicicleta nova. Després em vaig adonar que la cosa no funcionava així. O sigui que vaig robar una bici i vaig demanar a Déu que em perdonés” (Emo Philips).

“No veuràs mai un animal que cregui en la màgia i la religió. Només l’home es comporta amb aquesta follia. És el preu que hem de pagar per ser intel·ligents, però no prou” (Aldous Huxley). “Si Crist fos aquí ara mateix, segur que no seria cristià” (Mark Twain). “Totes les religions són sublims per a l’ignorant, útils per al polític i ridícules per al filòsof” (Lucreci).

“¿És l’home un dels errors divins? ¿O és Déu un error humà?” (Nietzsche).