El capità i la nova tripulació

La Cambra de Comerç de Girona va publicar el 1984 un treball titulat Formulari comercial català els autors del qual, Ruscalleda i Izquierdo, varen quedar sorpresos per l'origen català de molts dels mots emprats en la terminologia nàutica internacional. No en va Catalunya durant segles va dominar la Mediterrània. És per això que demano que em permetin el símil nàutic, i encara més perquè tant el president de la Generalitat com alguns dels seus consellers l'han utilitzat profusament.

Així, el conseller Mascarell, entre altres, adverteix que “tots anem al mateix vaixell”, i per acabar-ho d'arreglar el mateix president Mas col·loca al seu despatx un timó en memòria del seu besavi, el capità Artur Mas, i ens recorda els consells d'un modelista de Premià de Mar que, en regalar-li un timó, li diu: “Cal tenir el cap fred, el cor calent, puny ferm i els peus a terra”.

La nau acaba de fer-se a la mar, podríem dir que encara és en aigües manyagues, però ben segur que en la navegació no trobaran beatífiques brises a la costa ni la tan desitjada “calma blanca” a alta mar. Els últims temps la mar està pertorbada. Quan manquen els vents del nord s'entaulen sense cap mirament el garbí i en especial el traïdor xaloc, sense oblidar les fortes llevantades dels últims temps. Caldrà veure quin serà el rumb de l'embarcació en mans de la nova tripulació que ens hauria de portar a bon port.

El senyor Mas el primer que ha fet institucionalment és retre tribut de cortesia al cap de l'Estat, per si havíem oblidat que la Generalitat és una maltractada i sotmesa part de l'Estat. No s'hi val dir que votaria afirmativament en un referèndum per a la independència. La seva obligació és crear les condicions perquè aquest pugui tenir lloc, però de fet es fa tot el possible per tal que no puguem decidir. Que pensi que el manteniment operatiu d'Unió a tots els nivells posa en qüestió el seu lideratge. Crec que si per part de CDC l'estratègia per sortir de la crisi ha estat l'eficàcia en l'acció de govern, per part d'Unió la tàctica ha estat radicalment política. Diuen que s'ha de posar el país en ordre (escarbotat pel tripartit) i es constitueixen en govern de gestió més unionista que mai. Es diu també, i és cert, que en aquest moment la prioritat és la situació financera. Res més lloable que intentar sortir del sot econòmic i social en què estem immersos ja que per un independentista no hi ha res més gratificant que lluitar pel benestar dels catalans. Sabem perfectament que viuríem molt millor en la independència.

El que convé, però, és fer una aproximació al nou cartipàs. El primer que cal dir és que no és homogeni. Vol ser un gabinet estrictament tècnic però això sempre és un desideràtum, ja que la realitat política acaba per imposar-se i és impossible obviar-la.

No dubto de la vàlua tècnica i professional dels consellers en conèixer els seus destacats currículums i la seva trajectòria. No crec, però, que siguin els “millors” avantmatx perquè això cal demostrar-ho tant des del punt de vista estrictament tècnic i professional com des del punt de vista polític.

Veiem com a l'hora de confeccionar el govern, amb l'excusa d'escollir el millor Unió ha anat a la seva establint la ja clàssica connexió amb Madrid en la figura de Duran, que seguirà imperant com de costum i desenvolupant una ambigua funció de portaveu a la capital del regne i de conseller en cap quan convingui (Duran locutus, causa finita). Des d'allà jugularà qualsevol iniciativa que no estigui en el seu guió jacobí ja que de facto estarà connectat constantment amb la plaça de Sant Jaume. Pensem que després de la sentència del Constitucional i de la gran manifestació va córrer a Madrid a avisar del perill de secessió. Mai com ara la Generalitat ciueta havia tingut un accent tan unionista i tan addicte al règim centralista.

Com a presidenta del Parlament tenim Núria de Gispert, amb molta experiència parlamentària i d'una obediència cega en el seu experimentat líder. Per la seva part, Ortega, la vicepresidenta de la Generalitat, es va afanyar a deixar clar abans de les eleccions que la independència no entrava en el programa de l'actual legislatura i que mai CiU no ha defensat la independència. I per reblar-ho Mas no dubta a posar una advocada de l'Estat com a consellera de Justícia, formant amb les altres dues un perillós triangle de les Bermudes que només pot portar que turbulències i tempestes que esperem que no siguin perfectes ni definitives.

Es diria que aquest govern és de poc calat nacional, és un govern de mariners de l'aigua al cul, com diuen al Port de la Selva dels que pesquen a prop de la costa, comparant-los amb els arrossegaries i els palangres que s'endinsen al golf de Lleó amb tramuntana encesa, si cal. Temo molt que la tripulació passi el temps a la sala de màquines intentant arreglar alguna pana oblidant el rumb apropiat per al país, que està en plena depressió i en ple tràngol. Només els veig capaços de fer algun petit cabotatge i hauran de vigilar que no se'ls coli un polissó oportunista, encara que sigui il·lustre com el president d'Unió. I perdonin la meva conya, com diuen els de Barcelona, encara que sigui marinera.