L'Enaiat va cap a l'oest

Hi ha ocasions en què una pel·lícula, una novel·la, un viatge, una melodia, el que sigui, se'ns incrusta en la zona del cervell on conservem els records per a tota la vida. Em va passar de petit, quan vaig veure Sammy camina hacia el sur, la pel·lícula del 1963 que es basa en la novel·la homònima que W.H. Canaway va publicar el 1961. La trama explica el periple d'un nen anglès de 10 anys que, després que els seus pares morin en un bombardeig a Suez, Egipte, ha de creuar sol el continent africà per mirar de localitzar una tieta que viu a Durban, Sud-àfrica. Una història similar és la que llegim a En el mar hi ha cocodrils, amb la notable diferència que no és una ficció i que el petit protagonista no tenia una meta clara, fugia a cegues de l'esclavatge i cercava la llibertat i la pau.

Ahir van ser a Barcelona el jove afganès Enaiatollah Akbari, que quan tenia10 anys va protagonitzar un recorregut de pura supervivència durant 5 anys des del Pakistan fins a Itàlia, i Fabio Geda, l'autor italià que ha relatat l'aventura que ara publica en català La Galera. L'obra té l'aval de l'èxit que ha tingut a Itàlia (250.000 exemplars venuts) i com s'ha escampat: 30 països tenen els drets de traducció i ja se n'està rodant la pel·lícula.

Enaiat havia de ser cedit com a esclau com a compensació per la pèrdua de la càrrega que el seu pare duia en un camió. Per evitar-ho, la mare va preferir dur-lo fins al Pakistan i abandonar-lo a la seva sort. Una prova d'amor terrible, l'única manera d'oferir a Enaiat alguna oportunitat de ser lliure. Ara té 22 anys. “Treballo al matí a la universitat de biotecnologia de Torí i al vespre estudio; vull fer ciències polítiques i tornar a l'Afganistan”. Amb el que guanya també manté la seva família, que ara viu al Pakistan. “Hi ha milers de nens i joves que passen pel mateix, però no tenen final feliç; a més, el que em va agradar de l'Enaiat és el contrast entre el que va viure i la llum i esperança que hi afegeix quan ho explica; cal recuperar l'oralitat”, afirma Geda, que va estar nou mesos xerrant amb l'Enaiat per escriure el que és el seu tercer llibre.

Penso que he generat un record titulat Enaiatollah camina cap a l'oest. La història, com està narrada i editada, i el somriure càlid d'autor i protagonista bé s'ho valen.