Quines notícies rebem?

Llegim i sentim que la qualitat democràtica d'un país es pot mesurar per la llibertat de premsa de què gaudeix i per la fluïdesa amb què hi circula la informació. També sentim dir que Europa és un dels racons del planeta Terra amb millors registres democràtics. Aquestes dues afirmacions juntes no impedeixen que les notícies hi circulin amb uns filtres poc defensables. L'exemple més repetit, però no rectificat, afecta la importància diferent que es concedeix a la informació segons el lloc des d'on es genera, i el continent més perjudicat per aquesta categorització sempre és el més proper a Europa, Àfrica, perquè té poca capacitat de reacció. Però el cas que ara retrec no és africà, sinó europeu i ben europeu, del republicà, per antonomàsia, Estat francès. Al mateix temps que els estudiants catalans es manifestaven contra les directrius universitàries acordades a Bolonya, la universitat francesa mantenia una vaga –amb manifestacions, mítings, pamflets, etcètera– de, com a mínim, tres mesos. Jo no he llegit cròniques d'aquesta vaga –molt més llarga que la del cèlebre Maig de l'any 68, per cert– a la premsa catalana, llevat d'un article en revista especialitzada, L'Avenç; si me n'he assabentat és per la via alternativa del correu electrònic, però el més sorprenent és que em diuen que la premsa francesa també ha fet el buit a la gran vaga –que, no ho sé del cert, potser encara dura–. Em diuen que monsieur Sarkozy té els mitjans de comunicació lligats de mans i peus. Això al bressol de la revolució burgesa, la de la democràcia que utilitzem. Ja coneixem la repetida i vergonyosa afirmació que menys de mil morts junts a l'Àfrica no tenen per què ser notícia a Europa, però i una vaga a la veïna França contra el model universitari neoliberal que ens imposen, tampoc? Qui i per quin procediment democràtic decideix les notícies que rebem?