Maó i la pela

El 1975 vaig fer el servei militar a Villacarlos, a Menorca, però ningú, tret dels militars més engalonats, en deia Villacarlos. Tothom en deia Es Castell. Al costat hi havia Maó. Als rètols era Mahón, però no vaig sentir mai ningú, tret dels engalonats, que no en digués Maó. En realitat els naturals pronunciaven Mo, com d'Alaior, llavors Alayor, en deien Aló. Va venir la democràcia, vaig tornar a Menorca i vaig comprovar que Villacarlos era oficialment Es Castell; Alayor, Alaior; Ciudadela, Ciutadella i Mahón, Maó. Tot en perfecte estat de revista.

Ara l'Ajuntament de Maó vol fer conviure Maó amb Mahón, a imitació d'Alacant/Alicante. En el cas d'Alacant hi batega el motiu comercial: el torró. A Espanya volen torró de Alicante, no d'Alacant. És dur, però és així. I a Maó? Potser tenen por de no vendre formatges. O ginebra. O bijuteria. O les sabates de Ferreries/Ferrerías. No tenen por també que hi hagi peninsulars que no se sàpiguen banyar a cala En Porter, si no es diu cala Don Portero? Jo m'ho pensaria.

Mahón no és una denominació només espanyola. Els anglesos i els francesos, quan van ser senyors successius de l'illa, van usar aquest nom amb profusió, i a París hi ha el carrer Port Mahon en record de la conquesta d'un dels ports més importants llavors de la Mediterrània. Per honorar la gesta es veu que el cuiner de la cort parisenca va donar el nom de mayonnaise a una salsa de la seva creació que nosaltres anomenem maionesa i que en castellà en diuen mayonesa però també mahonesa. Fixin-se com el castellà ha conservat la h de Mahón mentre nosaltres, en lloc de dir-ne maonesa, hi hem posat una i derivada de la y francesa. El castellà, amatent, i nosaltres, badant i afrancesats. L'Ajuntament de Maó vol Mahón perquè se sàpiga d'on ve la mahonesa.

És com el nom de la moneda pesseta. En origen era peceta, diminutiu català de peça. Va passar al castellà com a peseta i ens va retornar amb la forma pesseta. Sempre perdem alguna cosa pel camí i sempre acabem parlant de la pela, que és del que parlem des de fa una estona, a més de parlar d'enemics del català i d'escorrialles de militars engalonats.