Carretero... i manta!

Un antic professor ens deia: «Si no teniu les coses de casa vostra ben ordenades, no vulgueu ordenar les dels altres.» Em resisteixo, doncs, a criticar els altres col·lectius polítics perquè tots –inclòs el meu– en fan de bones i de dolentes. Però, a vegades, les vivències pesen, i més quan hom retroba algun personatge tractat, erigit ara en redemptorista. Dins d'Esquerra Republicana ha sorgit un nou grup, el de Joan Carretero. Vist el paper de comparsa que està fent ERC i les exigències nacionalistes de Carretero, els que tenim un tarannà catalanista podríem sentir unes certes esperances. Però, com deia, no podem evitar els records i tenir dubtes sobre la serietat del protagonista. El qui subscriu, en els seus temps de delegat de Cultura de la Generalitat, va haver de mantenir una desagradable entrevista amb el Sr. Carretero quan era alcalde de Puigcerdà. S'estava construint un aparcament subterrani en una plaça important de la població i havia aparegut un llenç de l'antiga muralla de la ciutat, amb unes escales d'accés i tot. Quan se n'estava estudiant la possible conservació, el Sr. Carretero, que ja no tenia gaire bona premsa entre els estudiosos locals, unilateralment, va tirar pel dret i s'ho va carregar. Fora problemes (i fora diàleg i reflexió). Els meus superiors de Barcelona em van fer anar a aixecar la veu, suficientment modulada, però, per si algun dia –innocents ells!– ERC ens podia ajudar en alguna votació. L'arqueòloga provincial que m'acompanyava, lliure de prejudicis, li va engegar clarament: «El Sr. Domènech no li diu tot el que pensa per educació, però jo no tinc per què callar. Amb això que ha fet, vostè és un impresentable.» «Tens raó –va acceptar ell–, però com a alcalde ho havia de fer.» La meva pregunta és: si ara triomfés Carretero i se sentís il·luminat, tornaria a tirar pel dret en altres coses per raó del càrrec? Diuen allò que «la cabra tira al monte»…