Opinió

Vaga de fam per la llengua

La voluntat del PP de marginar el català està provada, però la voluntat de resistència dels defensors de la llengua també

Sí, és per la llengua catalana. No, no és al Principat, sinó a Mallorca. Aquí acabem de viure, un cop més, mobilitzacions a causa de les amenaces a l'estatut oficial de la llengua pròpia –ara en un domini tan primordial per al futur de la llengua com és l'ensenyament–, estatut que s'aguanta per un fil sotmès a les estrebades de tribunals, governs aliens i filibusters de tota mena. I respirem, temporalment alleujats, perquè se'ns concedeix una interpretació jurídica (formulada en castellà) que, segons el president Artur Mas, ens permet ésser on érem i “d'aquí no ens mourem”.

Però, no moure'ns, perquè no som moguts, equival a no avançar, i en les condicions d'un bilingüisme aclaparadorament desfavorable al català, no avançar és retrocedir. Ho saben prou bé els qui estan constantment a l'aguait d'una oportunitat per tal d'accelerar-ne el retrocés.

Vegeu el cas del català a les Illes Balears. Allà es veuen ja obligats a lluitar perquè no els moguin. I el seu és un combat aculats contra les cordes d'un poder governamental absolut. El PP balear, que va accedir al govern en guanyar les eleccions autonòmiques el maig passat a cavall de la crisi econòmica, ha engegat una campanya contra l'ús institucional i social del català a les Illes en dos fronts, a més de posar-hi tants entrebancs com li plauen. El primer front, com escriu Sebastià Frau i Gaià al Diari de Mallorca del 7 de març en una carta oberta al president balear, José Ramón Bauzá, és la possible supressió de “l'exigència d'uns coneixements adients de català per accedir a la funció pública”; el segon, la pèrdua de “l'obligada presència del català com a llengua vehicular de l'ensenyament”.

Contra aquesta agressió als drets lingüístics dels catalanoparlants balears –mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers– s'estan produint nombroses reaccions polítiques i ciutadanes. N'hi ha una de valenta, radical, molt arriscada per als qui l'han emprès, una veritable lliçó de compromís vital amb la llengua: la vaga de fam de Jaume Bonet, un mestre jubilat de 64 anys, membre de l'associació Jubilats per Mallorca. La va començar, sense límits, el primer de març i s'hi afegiran dos voluntaris més, Bartomeu Amengual i Josep Company. (Se li poden fer arribar missatges de reflexió o encoratjament a l'adreça jubilatsxmca@gmail.com).

Recularà el PP o recularà la llengua? La voluntat del PP de deixar el català en la marginalitat està provada a bastament; la voluntat de resistència dels defensors de la llengua, també. El desenllaç de l'enfrontament afectarà no sols els balears i els coratjosos voluntaris que arrisquen la vida, afectarà tots els catalanoparlants de qualsevol territori i tots els ciutadans gent de bé, com diuen a Mallorca.

A Catalunya oblidem sovint que la llengua catalana té un destí unitari: el retrocés en un territori significa un retrocés per a tota la comunitat lingüística catalana. La solidaritat amb el català de les Illes –aquesta bella modalitat de la llengua comuna que conserva una gran riquesa lèxica i expressiva popular– és més que una qüestió d'interès perquè no minvi el nombre total de catalanoparlants, és un deure fraternal.

Però, com podem solidaritzar-nos-hi? En el terreny polític i institucional el govern de CiU de la Generalitat, que tan bones relacions manté amb el PP, ho deu saber. En el terreny ciutadà, els catalanoparlants sabem que només amb l'exemple d'un compromís lingüístic indefallent i un estat d'alerta social permanent per sobre de conjuntures polítiques i econòmiques farem que el català es mogui endavant arreu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.