La gestió forestal i els focs

Aquests darrers dies els boscos han estat notícia i, malauradament, per dues causes gens agradables: la primera, la celebració de l'efemèride de les nevades del 8 de març de 2010; i la segona, els incendis que en pocs dies han afectat unes 1.500 hectàrees als Pirineus i al massís de l'Ardenya-Cadiretes.

El Consorci Forestal de Catalunya, com a entitat que agrupa els propietaris forestals, vetlla per difondre i promoure la gestió forestal sostenible dels boscos, perquè és d'aquesta manera que creiem que només es pot disposar de boscos preparats per afrontar catàstrofes com les esmentades. Quan parlem de gestió volem dir que els boscos, com a ecosistema viu, han de ser gestionats, és a dir: aclarits quan hi ha un excés d'arbres per hectàrea; estassats quan hi ha un estrat arbustiu excessivament alt i desenvolupat que competeix pels nutrients amb els arbres; podats quan es vol produir fusta de qualitat; tallats quan els arbres ja han arribat al seu límit vital; regenerats o reforestats després d'una tallada per garantir la persistència de la massa; i amb una potent xarxa de camins i pistes forestals com a infraestructura per a la gestió forestal i per a la prevenció d'incendis forestals.

Gestionar per conservar i millorar les masses forestals implica afrontar algunes actuacions que tenen associat un balanç econòmic negatiu. I és en aquests casos en què cal el suport de l'administració i de la societat cap als propietaris-gestors forestals de manera que es pugui garantir la gestió dels boscos. Cal ser conscients, però, que és inviable econòmicament i, per què no dir-ho també, injustificable tècnicament, gestionar la totalitat de les hectàrees forestals en un mateix any.

Per aquest motiu, després de la nevada de fa dos anys, l'administració va fer un esforç considerable per recuperar franges i camins estratègics. Esforç al qual també es van afegir els propietaris forestals recuperant el potencial forestal de les zones més afectades, alguns amb el suport de l'administració i d'altres pel convenciment de la necessitat d'actuar davant d'aquella afectació. Aquesta inversió de l'administració, tot i que no va ser suficient perquè van quedar moltes sol·licituds sense resposta, s'ha demostrat completament efectiva davant dels incendis d'aquests dies, com és el cas de l'incendi del massís de l'Ardenya-Cadiretes.

I és que els treballs d'extinció dels incendis, que alhora han mostrat una perfecta col·laboració entre els Bombers i les Agrupacions de Defensa Forestal, s'han pogut executar en millors condicions gràcies als camins i franges recuperats després de les nevades i gràcies a la gestió forestal aplicada als boscos de titularitat privada. Aquestes actuacions han servit per posar a disposició dels diferents equips de lluita contra el foc tot un seguit de zones segures per la seva situació i de zones des d'on començar i acabar les feines d'extinció de l'incendi. En resum, l'efecte sumatori entre els treballs de gestió forestal i els treballs de recuperació de franges i camins ha estat fonamental per facilitar les tasques d'extinció i evitar, per tant, que l'incendi de l'Ardenya afectés una superfície més gran.

Serveixi, doncs, l'experiència en el foment de la gestió forestal com a principal eina per a la prevenció de grans incendis forestals i com a infraestructura de base per als treballs d'extinció d'aquests.