Opinió

AVUI ÉS FESTA

Distància

Ara, les passions esportives fan remolins que s'inflen i es desinflen fàcilment

L'actualitat blaugrana ha tornat a posar en valor el fet de quedar segon. El Barça, tip de quedar primer en tota mena de competicions, ha d'assumir l'honra dels segons. Naturalment, tot depèn de les expectatives i del punt de partida. Des d'una perspectiva periquita, per posar un cas, quedar segons a la lliga ens faria saltar d'alegria (pensi el lector que sovint el simple fet de no baixar a segona ja genera l'eufòria general). A la casa del pobre les alegries són escasses, però intenses. Els que van saturats d'èxits, pobres, no poden gaudir d'aquestes emocions. Ara, les passions esportives fan remolins que s'inflen i es desinflen fàcilment. Pensem en la lliga que acaba de guanyar el Madrid i la manera com l'han celebrat alguns jugadors (aquest pobre xicot, en Cristiano Ronaldo, que feia botifarra a San Mamés i que en moltes jugades il·lustra fins a quin punt el talent i la immaduresa poden ser compatibles). L'eufòria del rival et deixa fred, indiferent. Quan el que guanya és l'altre, és fàcil adonar-se que la cosa no tenia tanta importància com semblava. Les celebracions de l'adversari victoriós solen resultar patèticament ridícules. Gràcies a la derrota un pot tornar a filosofar i, venturosament, pot relativitzar la cosa del futbol. De cop, allò que semblava la primera i més exigent de les nostres preocupacions, passa a un segon pla. Passat el maig, vindrà la treva i el futbol tornarà al lloc secundari que es mereix. Durant uns mesos els polítics no hauran de patir per trobar lloc a la llotja i tots estarem atents a coses més sensates. Ara toca reivindicar els que hi posen un pèl d'humor i cultiven l'obvietat: “En un partit de futbol el més important són els primers noranta minuts” (Bobby Robson). I, sobretot, mecanismes de distància. El prestigiós periodista del Times, Matthew Parris –un home amb vincles importants amb Catalunya– va fer un cèlebre comentari: “I ara ens arriba la pitjor notícia. Resulta que als gais també els agrada el futbol. Quina catàstrofe. I pensar que un servidor es va fer homosexual per allunyar-se d'aquestes coses...”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a