Economia catalana: coses concretes
L' economia catalana està aprofitant la demanda exterior. Això està salvant
el to industrial amb una dinàmica d'augment de les exportacions
Pot ser que, atès com està tot, amb totes les incerteses (fa temps que dic que a la UE hi haurà d'haver canvis d' orientació), aquí ens deixem de tantes voltes Berlín-Madrid, passant per Brussel·les, i oferim al lector algunes realitats concretes, dades d' interès per a la nostra economia, potser des de les menors a les més rellevants. Crec que no sempre són prou conegudes malgrat ser prou constants o de dinàmica previsible.
Estadística recent:a Catalunya s' estima que hi ha unes 2.500.000 mascotes amb una despesa de manteniment de quasi 5.000 milions d'euros anuals, tot un sector. Ho tractaré amb molta cura ja que no voldria enfadar la Pilar. L'estalvi en sanitat ha estat prou inferior. I... no és un indicador de soledats personals creixents?
Una curiositat: el consum està caient un 5% per any però les vendes de cervesa creixen un 6% i han mantingut aquesta dinàmica al llarg de la crisi, la que tenia el consum de les llars a la bonança 2004-2007.
No tot és negatiu, però altra vegada bonnes nouvelles pas de nouvelles: l'economia catalana està aprofitant fins ara prou bé la demanda exterior. Això està salvant el to industrial amb una dinàmica d'augment de les exportacions d'encara l'11% d'augment anual, amb la qual cosa ja freguen un 30% de tota l'exportació industrial espanyola (que tan sols creix al 4%). Una gran munió de pimes exporta entre el 60 i el 90% de la producció i són les que es salven. Mèrit?, empreses i… empleats. La despesa turística sembla que augmentarà aquest any un 8% i aquest sector ja s' acosta al 14% de la nostra economia. Per què no s'esbomba més tot això tan positiu?
Una altra curiositat o endevinalla: sent tan important la recerca universitària, en principi s'ha de saludar el programa ICREA adreçat a la captació de recercadors de fora, sota el criteri de l'excel·lència (!). Es tracta d'uns 21 milions d'euros de la Generalitat més patrocinis paral·lels. El que passa és que de la seva memòria resulta que més de la meitat va a parar a la U. Pompeu Fabra. Els altres rectors de la pública, amb un 86% de pes, tenen resolta aquesta endevinalla? (s'adjunta una justificació per raons de massa crítica mínima o sigui que ja per sempre).
És normal que tot el que ha passat amb les caixes catalanes generi nombrosos comentaris, però no sempre prou profunds, vull dir complets, radicals, que vagin fins a les arrels. Hom he seguit el tema des dels seixanta. El que ha passat als darrers 4 anys és prou complex per dedicar-li un proper article sencer. Aquí tan sols un angle ben rellevant, el de la seva eficiència operativa, és a dir els seus costos i competitivitat: al 2000 els costos de les dues caixes catalanes més grans se situaven al 66% de tot el marge financer a causa d'un personal històric car, moltes oficines amb pèrdues i el fet de no haver de retribuir el capital, amb poca alimentació de reserves. Mentrestant els costos dels competidors estaven entre el 44% (B. Popular) i el 54%, (BBVA, Sabadell, Kutxa). Aquest factor clau tan sols l'he trobat esmentat per l'historiador C. Sudrià i hi falta un recent llibre d'un president (19 anys) que també comentaré la propera ocasió.
I la cosa concreta més grossa: després de tantes admirables retallades la Generalitat tan sols ha reduït el seu dèficit des del 4,45% PIB al 3,7%. I ara què, ja que ens esperen amb una norma, 1,5 al final d'enguany? M'alarmo: el nostre President va dir als banquers centrals que l' austeritat és signe identitari nacional. Si això és abraçar el model neoliberal, hom potser s'empadronarà a Níjar, abans del referèndum català.
