La Catalunya que volem

Volem administrar els nostres diners; volem planificar les nostres infraestructures, decidir quines obres ens calen, com les pagarem, qui les executarà i en quins terminis; volem pagar menys peatges, de tot tipus; volem decidir on, quan i amb qui parlem la nostra llengua, i no volem que ens li canviïn el nom; volem tenir els nostres tribunals per jutjar les nostres coses; ens sentim lliures i responsables, i no ens cal la tutela de ningú més que de nosaltres mateixos, perquè tenim seny, som solidaris i ho volem continuar sent. Volem decidir cap on anem, quan hi anem, amb qui hi anem, i a quina velocitat hi anem. Volem poder aplaudir els nostres jugadors i les nostres seleccions, i acompanyar-les a l'estranger i viatjar pel món com si fos la cosa més normal del món. Volem ser normals, desacomplexats, i cometre errors com en comet tothom. Però volem que siguin els nostres, d'errors. Volem que els èxits siguin mèrit nostre, i que els fracassos també. Volem poder votar, treballar, passejar, etiquetar, fabricar, dansar, filmar, cantar, legislar, estudiar, escriure, parlar, jugar, saltar i xiular amb tota llibertat. Volem poder fer el que vulguem fer perquè som majors d'edat, i no ens calen més arguments. Som el que som i ens agrada ser com som, i ho volem ser encara més. I si no ens agrada ser com som volem poder-ho canviar quan vulguem. No volem ni acceptem ordres, dictats, sentències, pronunciaments, providències i tot el que s'hi assembli que ens vinguin perquè sí. Volem poder dir que no simplement perquè no. Volem triomfar, fracassar, rondinar, decidir, empènyer, parar, córrer, viatjar, i viure en llibertat.