Opinió

Còmplices de la xenofòbia

El jugador internacional d'hoquei sobre herba Àlex Fàbregas va haver de tancar el seu compte a Twitter perquè ha rebut més de dos mil missatges insultants i amenaçadors després que, en una entrevista, declarés que no sent cap emoció quan ha d'escoltar l'himne espanyol abans d'un partit, i que voldria jugar amb la selecció catalana i no pas amb l'espanyola. Molts dels missatges que va rebre l'amenaçaven de mort. També molts d'aquells missatges feien apologia del genocidi contra els catalans. És un tema molt seriós, dramàtic. Però aquí, tots ho sabem, l'amenaça (i fins i tot l'execució de l'amenaça) contra els catalans està plenament assimilada pel sistema social. Fa poc, en un sopar en què érem gairebé trenta persones, a algú se li va acudir de demanar que alcessin la mà totes aquelles persones que no haguessin estat mai amenaçades o agredides per parlar en català. Cap dels assistents no va poder aixecar la mà. És aquesta, la realitat. L'eternament jove democràcia espanyola metabolitza el franquisme i els GAL, deixa més de cent mil alumnes valencians sense opció d'estudiar en valencià, perpetra violentíssimes ràtzies penals i policials contra l'independentisme català, deté i apallissa (¿segresta?) un jove barcelonista per haver fet proclames independentistes a l'estadi Vicente Calderón en la passada final de la Copa del Rei, decreta el tir a l'home si l'home és Laporta o Oleguer Presas, i, en un dels episodis més injustos de la Transició cap aquí, criminalitza i assetja políticament Carod-Rovira.

Hi ha, és clar, una catequesi i tota una cultura política al darrere d'aquesta xenofòbia. Però també hi ha la nostra condició de súbdits, d'esclaus voluntaris, de sentir-nos ben tractats en cas que no ens maltractin gaire. I també hi ha, sobretot, el silenci còmplice de molts sectors socials, mediàtics, polítics i intel·lectuals. Aquesta setmana, de nou, hi ha hagut diversos mitjans de comunicació estrangers (la cadena nord-americana CBS, el diari anglès The Guardian...) que han informat molt més sobre la persecució que està patint Àlex Fàbregas que no pas gran part dels mitjans de comunicació d'aquí mateix. De fet, per a molts d'aquests mitjans que dia sí i dia també publiquen editorials engolades en defensa dels drets humans, el cas Fàbregas a hores d'ara encara no existeix. Això només té tres noms: ocultació d'informació, nul·la qualitat democràtica i complicitat amb la xenofòbia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a