No hi ha gent centrada, a Espanya?
“On són, en aquest debat, els intel·lectuals espanyols? No n'hi ha? S'amaguen? O és que pensen tots com aquest tal Wert?”
Doncs mirin, potser és que hem d'arribar a la conclusió que no. Perquè si hem de fer cas de les reaccions que ens han vingut fins ara, la veritat és que estem –o que estan, vaja– ben arreglats. Un dia surt un coronel retirat i demana que ens enviïn els tancs, un altre dia surt un director de diari demanant el mateix, i l'endemà surt un senyor d'un altre planeta dient bajanades. I ahir surt el ministre Wert relacionant el fenomen independentista amb el model educatiu català. Diu Wert que hi ha “algunes evidències” que relacionen el creixement del sentiment independentista “amb la direcció que ha portat el sistema educatiu”. Caram, Wert. Què vols dir? Què a les escoles de Catalunya impartir l'assignatura d'història de Catalunya és contraproduent perquè als alumnes els agafa una mena de sentiment de pertinença? Wert, que no és una persona qualsevol sinó el ministre d'Educació, diu això i queda tan ample. Visca l'educació! Diu que no pretén pas recentralitzar el sistema educatiu, no. Diu simplement que vol “eliminar el desenfocament que ha tingut el procés educatiu”. Ha! A pastar fang, senyor ministre. Si no li ho diu així de clar la consellera Rigau o el govern en pes, que aquests sí que són ben educats, ja li ho dic jo directament, que no ho sóc tant: a pastar fang. Jo esperava d'Espanya un debat més seriós, de fons. M'esperava gent centrada, intel·lectuals de prestigi, amb pros i contres damunt la taula. Però no en veig ni un. No tenen opinió els intel·lectuals espanyols? S'amaguen? O és que estan tots d'acord amb els Pedrojotas de torn? No ho sé. Ben mirat, en un país on Wert és ministre qualsevol cosa és possible...
