Opinió

opinió

Model català de comerç

Caldrà fer una nova llei d'equipaments comercials que haurà d'assolir un equilibri entre les diferents formes de distribució i satisfer les necessitats de compra dels consumidors amb l'objectiu d'assolir un equilibri territorial

Històricament l'activitat comercial ha tingut una influència territorial i urbanística de gran transcendència a Catalunya. Ha constituït un dels elements de configuració d'un model eficient d'ocupació del territori.

El comerç és una de les activitats productives que generen més ocupació i actua com a eix vertebrador de les economies locals. Els municipis que disposen d'un comerç arrelat i dinàmic presenten una estructura social sòlida i cohesionada, amb unes àrees convivencials on l'espai comú de socialització és el carrer, preservant i enfortint unes estructures urbanes que tenen com a valors els de la cultura mediterrània. Només cal veure el que ha passat a l'Estat francès amb la desertització de ciutats i pobles provocada per un model de comerç extraurbà com a factor de suburbialització de barris i ciutats senceres, amb els conseqüents problemes de tipus social i urbanístic. És en aquest marc que aquests darrers anys hi hagut un ampli debat social, econòmic i polític sobre la importància del comerç dins la trama urbana. Qüestió cabdal per garantir que els centres urbans de les ciutats del nostre país tinguin vitalitat. Per a ERC el model català de comerç urbà ha d'estar caracteritzat per una oferta comercial i de serveis de proximitat que comporti una mobilitat sostenible, al mateix temps que faci el paper de redistribuïdor de la riquesa i alhora garanteixi una qualitat de vida destacable perquè permet a moltes persones progressar. Aquest model de formats plural garanteix la competència real evitant la concentració oligopòlica en un quants grups que controlen la venda de productes. Tot això sense oblidar que el model de comerç de Catalunya de petita i mitjana implantació és un element de civisme i integració ciutadana entre empresaris i associacions de la societat civil.

L'aprovació i entrada en vigor de la directiva Bolkenstein, relativa als serveis al mercat intern, i l'obligació de transposar-la abans del proper 28 de desembre de 2009 a la totalitat dels països que formen la Unió Europea, afecta de manera directa els paràmetres vigents a Catalunya en matèria d'equipaments comercials. Les competències exclusives en matèria de comerç corresponen a la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, en virtut del que estableix l'article 121.1 de l'Estatut, s'inclou la determinació de les condicions administratives per exercir les activitats comercials, la classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials, la regulació dels requisits i del règim d'instal·lació, l'ampliació i canvi d'activitats dels establiments. Per aquest motiu caldrà fer una nova llei d'equipaments comercials que haurà d'assolir un equilibri entre les diferents formes de distribució i satisfer les necessitats de compra dels consumidors, amb l'objectiu d'assolir un equilibri territorial que garanteixi l'accés de tots els ciutadans a la xarxa de serveis comercials que s'adapti a les seves necessitats i exigències. L'experiència acumulada i l'evolució constant del comerç requereix que s'adaptin els instruments que n'ordenen la distribució en el territori. Un creixement no ordenat de nova oferta podria conduir el país a un deteriorament del model de ciutat compacta, complexa i socialment cohesionada. La implantació del comerç ha d'estar sotmesa a criteris racionals d'ordenació, basats en paràmetres que tenen com a prioritat la protecció de determinades demandes fonamentades en l'interès general.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.