Opinió

L'alimentació a Catalunya

Convé racionalitzar, buscant més
la qualitat que la quantitat, les carns roges de boví i els embotits, els plats preparats, les begudes refrescants
i les begudes alcohòliques

La política és la manera de governar, d'entendre la direcció dels afers públics. Són molts els àmbits de la política i un és el de l'alimentació. Escollir què posem al plat sol ser una qüestió individual, però aquesta tria no sempre pot ser lliure. Depèn, entre altres coses, del que es té a l'abast i dels recursos de què es disposa, i aquí la política hi influeix. En aquests temps de crisi econòmica, calen accions que contribueixin a millorar l'alimentació dels econòmicament més febles, perquè la manca de recursos comporta menjar menys o pitjor, i una alimentació més barata, si no es disposa de prou informació, pot no ser la més saludable, i això comporta el risc d'originar problemes de salut a mitjà o a llarg termini.

Per això l'administració pública inclou polítiques alimentàries. Un dels departaments de la Generalitat de Catalunya és, precisament, el d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Vinculada a aquest departament hi ha la Fundació del Món Rural, ubicada a Lleida, zona important de producció animal i vegetal. Aquesta fundació és un “aliat independent del govern de la Generalitat”, que té com a missió promoure el coneixement de la realitat del món rural català, productor d'aliments, estratègic per al desenvolupament sostenible del país, i no sempre prou tingut en compte per la ciutadania. Entre les funcions de la fundació hi ha la promoció d'estudis. El 19 de març passat, a la Fira de Mollerussa, es va presentar l'informe Present i futur de l'alimentació a Catalunya, que el departament esmentat, mitjançant la Fundació del Món Rural, va encarregar a l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona, que té la seu al Campus de l'Alimentació de Torribera. El treball ha estat fet per Joan Bosch, Mariluz Latorre, Teresa Veciana, M. Carmen Vidal i Abel Mariné, investigadors i professors del campus, amb l'eficaç coordinació tècnica de Meritxell Serret, de la Fundació del Món Rural.

L'objectiu principal d'aquest estudi, tenint en compte quines són les tendències actuals en tots els elements i indicadors que hi influeixen, i quina és l'evolució prevista, és plantejar escenaris futurs sobre l'alimentació a Catalunya per proposar millores en la dieta i la cultura alimentària de la població, i per formular recomanacions i propostes als diferents agents que hi poden incidir.

A partir d'estudis i dades disponibles d'organismes públics i privats, s'ha pogut considerar l'evolució del consum i de la producció d'aliments a Catalunya aquests darrers anys. Òbviament no s'ha partit de zero. Pel que fa a l'estat de l'alimentació de la població catalana, hi ha les enquestes dirigides pel professor Lluís Serra, promogudes pel Departament de Salut de la Generalitat, que també té les seves polítiques nutricionals i de seguretat alimentària. Dutes a terme fa uns anys, les dades resultants d'aquestes enquestes són força concordants amb les més recents que hem obtingut a partir de les estadístiques de consum d'aliments, la qual cosa ens ha permès fer una valoració de l'evolució del que mengem a Catalunya i del que convindria modificar.

A l'estudi s'estableixen tres grups d'aliments: aquells el consum dels quals és correcte; aquells el consum dels quals hauríem d'incrementar, i els que hauríem de consumir amb moderació o, fins i tot, de manera més restrictiva. Així, s'arriba a les conclusions següents: hem de menjar més llegums, fruita seca i peix blau, i fer-nos passar la set fonamentalment amb aigua. Convé incrementar el consum de fruita i hortalisses fresques, i fins i tot d'ous i llet (si cal, semidescremada) i de productes de quarta gamma, que són les verdures i hortalisses refrigerades, ja preparades i envasades, si no assolim un consum adient amb les fresques. És convenient mantenir els nivells de consum d'oli d'oliva, arròs, pasta, patates, derivats lactis, carn d'aviram, conill, porcí, oví i cabrum i, amb una certa tendència a l'alça, el de pa i peix blanc. En canvi, convé racionalitzar, buscant més la qualitat que la quantitat, les carns roges de boví i els embotits, els plats preparats, les begudes refrescants i les begudes alcohòliques. Aquestes recomanacions deriven de dades de mitjana de consum i cal matisar-les, però marquen els trets que hauríem de tenir en compte amb caràcter general, si la població catalana es vol alimentar correctament.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a