Ni Sant Jordi ni la Champions
“L'oient hauria de poder dilucidar si les vagues a ‘la Corpo' són perquè es posa en perill el model o perquè es retallen els sous”
Avui és Sant Jordi i passarà una cosa tan estranya com que si vostès escolten Catalunya Ràdio no ho semblarà. En Fuentes no hi serà, la majoria dels informatius desapareixeran i per primera vegada a Catalunya Ràdio no podrem escoltar una semifinal del Barça en la Champions amb la transmissió d'en Puyal. Avui i demà fan vaga, com n'han fet a TV3 (a la tele en van arribar a fer una de tan i tan preventiva que la van fer al novembre, a l'inici de la campanya electoral) i tot indica que en continuaran fent durant uns quants dies més. Que es preparin per les properes dades de l'EGM, que si la darrera onada ja els ha anat com ha anat, amb tres dies de vaga d'abril, ara ja no arreglaran ni la propera. Fer retallades a això que en diem la Corpo, la ràdio i la tele públiques del país, és complicat. Fins ara no s'hi ha atrevit ningú (d'acord, Terribas va fer algunes pessigolles al pressupost) i cada cop que algú històricament ho ha intentat s'ha trobat amb una vaga i li han tremolat les cames. A risc que ara no m'hi convidin més, jo crec que la qüestió és que l'oient o l'espectador arribi a dilucidar si la protesta és perquè la retallada posa en perill el model, que és l'argument que ara sento cada dia de cada dia, o si en realitat la protesta és per motius laborals, entenent que no conec ningú a qui li agradi que li retallin el sou un vint per cent. Jo vull una tele i una ràdio públiques, competitives, que siguin eines d'estat i que siguin líders en audiència, que per això les vam crear. Però també vull una ràdio i una tele pública eficients, sense privilegis i al preu que jo i el país ens puguem permetre pagar. Aquesta és la qüestió.
