Opinió

Vuits i nous

Sales al 33

Els lectors d'aquests articles diaris saben fins a quin punt tinc en alta consideració en Francesc Canosa i en Joan Safont, dos intel·lectuals de primera que fan moltes coses positives i que com que són joves estan cridats a fer-ne moltes més. Ells dos han realitzat el documental sobre l'escriptor, editor i activista cultural Joan Sales que dilluns vam veure al canal 33. El producte, fet possible per l'aportació monetària de molta gent que en Canosa, en Safont i altres entusiastes com ells han sabut engrescar, té una gran factura, però cuito a dir que no va satisfer les expectatives que hi havia dipositat.

Aquest no és el Joan Sales d'extensa i intensa biografia que en Safont, amb la seva minuciositat, m'havia presentat quan en parlàvem a la terrassa de l'Ateneu. Tampoc no és l'escriptor que interroga i agita el lector jove d'avui que en Canosa em defensava a peu i a cavall en un bar del Raval. En Canosa és un convincent orador que escriu uns articles brillants fets a cops de destral. El problema del documental és que la informació de Safont surt poc per aquella por de no enfarfegar l'espectador –que és un espectador que vol ser enfarfegat perquè parlem d'una personalitat que tenim per desconeguda– i que en Canosa ha amagat l'estil i s'ha deixat impregnar per la manera fúnebre de fer documentals de televisió. Canosa: hi hauries d'haver deixat anar el gat dels teus articles.

La millor pel·lícula de cine que avui es projecta a Barcelona es diu Searching for a Sugar Man i és un documental. Quina és la seva gràcia, què ho fa que l'espectador s'enganxi a la vida d'un desconegut que en principi no l'interessa gens? Que agafa de la persona de la qual ens explica la història un punt d'interès a partir del qual es descabdella un fil argumental. Res de nou: Orson Welles ja havia fet el mateix amb el seu Rosebud. I mira que Sales té rosebuds: l'anarquista passat al cristianisme, el catalanista militarista, l'editor i amic de la Rodoreda, l'estranya casa del Carmel...

El principal encert es troba al final, quan Anna Punsoda parla del seu Sales en uns termes que són els que jo esperava perquè són els que Canosa i Safont m'havien promès. Em sembla que ja els he parlat algun cop de la jove escriptora Anna Punsoda. Un altre nom que han de retenir.