Opinió

Estat propi, la tercera via encoberta?

La tercera resposta és una quimera, un desig d'uns sectors temorosos de la pèrdua d'un estatus en el qual s'han acomodat molt bé

El procés d'autodeterminació de Catalunya segueix avançant, i en el darrer debat al Parlament, una sòlida majoria formada per CiU, Esquerra, ICV i la CUP es va comprometre a acordar la data i la pregunta de la consulta al desembre. Sectors mediàtics, econòmics i polítics s'han afanyat a presentar una hipotètica tercera via entre la independència i l'statu quo. Per mantenir el compromís de la consulta han plantejat preguntes de triple resposta, o preguntes múltiples per encabir aquesta tercera via. Aquestes propostes tenen tants inconvenients i sonen tan extemporànies al procés que s'està vivint que haurien de quedar descartades aviat. Convocar la ciutadania d'un país a un referèndum d'autodeterminació és un projecte seriós i transcendent, i no pot ser tractat com una mera enquesta de preferències múltiples. Avui hi ha sobre la taula un projecte que és el de la independència, que és clar i nítid. Hi ha 193 estats independents al món i molts d'ells han assolit la independència en les darreres dècades en processos d'autodeterminació. Aquest projecte té un suport majoritari en les enquestes d'opinió, però aquest suport no serà vinculant fins que no sigui votat de manera directa a les urnes. Altres projectes que impliquen un encaix amb Espanya requereixen un compromís dels partits i institucions espanyoles que no tan sols no hi és sinó que l'experiència recent de l'Estatut ens demostra que no hi serà. El govern espanyol té un projecte clar i nítid, el de la recentralització política i l'espanyolització cultural, i és fidel a aquesta agenda. Per tant, les preguntes amb triple resposta preocupen poc: aquesta tercera resposta és una quimera, un desig d'uns sectors temorosos de la pèrdua d'un estatus en el qual s'han acomodat molt bé.

Ara bé, és més factible que en la definició de la pregunta es cometi un error que podria passar desapercebut. Aquest error seria la utilització del terme estat propi o estat d'Europa en lloc d'estat independent. A Catalunya s'ha estat molt creatiu en l'ús de termes polítics associats al procés d'independència. En alguns casos, els motius han estat pedagògics: utilitzar termes més comprensibles, de llenguatge més planer i menys teòrics. En altres, treure'ls connotacions negatives per arribar a públics més amplis. Estat propi és un dels que han tingut més èxit, i ha estat entès per una majoria com un sinònim d'estat independent. Així, del 2008 al 2011, les entitats sobiranistes es manifestaven l'Onze de Setembre darrere la pancarta “Som una nació. Volem estat propi!” Però el risc d'aquest terme és que ni és un sinònim d'estat independent, ni és directament traduïble a altres llengües com l'anglès. Duran i Lleida ens recorda constantment que l'estat propi del programa electoral de CiU no significa la independència. I de fet, té raó. L'informe sobre la consulta elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional diu textualment que si la pregunta es formulés en termes de la constitució d'un estat propi, la victòria del sí deixaria la porta oberta a alternatives diferents: estat independent, estat confederat amb Espanya, i fins i tot estat federat dins d'una federació espanyola, exigint una reforma de la Constitució i un nou referèndum! El procés en què estem immersos és complex, té incerteses, i no serà un camí de roses, però hi ha incerteses que es poden evitar fàcilment. En un referèndum no es pot ser ambigu, ni portar la gent a votar propostes que puguin ser interpretades de diverses maneres. Per tant, pregunta única sí, de doble resposta també, però a més cal que inclogui el terme estat independent si volem un resultat clar i directament aplicable.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.