Opinió

LA GALERIA

Memorial de Greuges

La factura de la involució autonòmica va més enllà dels 9.375,7 milions computats per la Generalitat

El govern català es troba asfixiat, cosa que afecta el 100 % dels catalans, sobretot els més febles. Això és una evidència com una casa de pagès. En aquesta línia, l'executiu català ha redactat un document de 50 planes que, en mitjans periodístics, s'ha batejat com a “Memorial de Greuges”, encara que el govern de Mas prefereixi parlar de “dossier de deslleialtats milionàries”, valorades en 9.375,7 milions d'euros, que el govern central deu a Catalunya i no paga. Què és, què era el Memorial de Greuges? Doncs bé, en això ens hauríem de situar en el 1885, i es definia com la memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, redactat, a l'època, per Valentí Almirall –en què es formà una comissió integrada per representants d'ideologies diverses– i adreçat al rei Alfons XII, a l'estil dels greuges de les antigues Corts Catalanes.

Aclarits aquests antecedents històrics, podríem dir que aquest Memorial de Greuges del segle XXI es queda molt curt davant de la clatellada social, la invasió de competències, la minorització de la llengua i l'ofensiva recentralitzadora i ultrajacobina que ens imposa l'executiu de Rajoy a tot el poble de Catalunya. No hi ha cap dubte que la factura de la involució autonòmica va molt més enllà dels 9.375,7 milions d'euros computats per la Generalitat. De fet, a grans trets, podríem dir que el drenatge, l'espoli, el dèficit fiscal anual, d'ençà del 1986 (d'abans no existeixen dades), ha estat d'uns 16.000 milions d'euros. Però és que, a més a més, la qüestió de fons no és només econòmica, sinó que és eminentment política, lingüística i social. En aquest sentit, a hores d'ara, trobem unes lleis uniformitzadores, unes lleis que representen una autèntica piconadora anticatalana i antisocial, que no s'han de poder aplicar, de cap de les maneres, a casa nostra; altrament anirem molt malament. Aquest paquet legislatiu tan negatiu, que s'està debatent al Congrés dels Diputats a Madrid, engloba des de l'àmbit de l'educació –la llei Wert o Lomqe–, l'àmbit de la justícia –la voluntat de pretendre carregar-se la justícia de proximitat i els jutjats comarcals (partits judicials)–, l'àmbit de l'administració local i l'àmbit del comerç i l'economia –la llei d'unitat de mercat–. Aquestes “futures” lleis perjudicarien terriblement la gran majoria de catalans, de carn i ossos, i provocarien una triple fractura arreu del país: social, sectorial i territorial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.