Opinió

Màrtirs gironins

Els candidats gironins s'han de presentar amb proves de la seva condició de “màrtir”

Amb el títol “Màrtirs gironins” apareixia en la secció Comarques Gironines d'aquest diari, el passat diumenge dia 3 de novembre, un article d'opinió signat pel Sr. Joan Ribas amb motiu de la beatificació recent, a Tarragona, de més de 500 màrtirs d'arreu d'Espanya. Iniciava el text amb una referència a Mn. Francesc Gay, rector de la Pinya i autor fecund, especialment d'una obra –el Misteri de Nadal–, relacionat amb els Pastorets que cada any es representen al Teatre Municipal de Girona. Però més enllà del tema literari, el Sr. Ribas lamenta que Mn. Gay no fos elevat a la condició de beat, a Tarragona. Com tampoc cap capellà secular de les comarques gironines. Només van beatificar màrtirs corresponents a ordes religiosos. Parla de la “marginació” de 196 capellans i 4 seminaristes gironins.

Agraeixo al Sr. Joan Ribas diverses coses: 1) Que portés als mitjans un tema tan important com el dels màrtirs, i la valoració que ell en fa: “Persones gironines sacrificades per la seva fe i que majoritàriament varen servir des de les parròquies i en contacte amb els fidels… Ells van creure en la fe catòlica que inclou el culte a sants i beats…” 2) Que valorés, des de la fe, la personalitat humana i espiritual dels màrtirs tal com ho descriu. 3) Que reclami normalitat en el procés historicojurídic sense eventuals privilegis.

El que passa és que el procés introductori d'una causa de beatificació no necessàriament és conegut de tothom. Més ben dit: és un camí jurídic conegut pràcticament per les persones que l'han de dur a terme, i per aquesta raó tothom pot caure en inexactituds que es poden aclarir: 1) La inclusió d'un candidat en la llista dels beatificables no pot tenir lloc en qualsevol moment. Cada causa té un actor que la inicia, una data i uns candidats. A la beatificació de Tarragona hi eren presents unes 34 causes –la més nombrosa és precisament la del mateix arquebisbat, amb uns 147 membres i 66 capellans diocesans; entre ells un capellà secular gironí, Mn. Narcís Feliu, de Pineda de Mar. Totes elles havien començat el procediment molts anys abans, i cal tenir en compte que la finalització del procés de cada grup té lloc a la Santa Seu. I a Roma hi ha cua. 2) Els treballs preliminars per a l'obertura de la causa dels sacerdots i seminaristes de Girona, que té com a actor el nostre bisbe Francesc, van iniciar-se fa uns tres anys. Fins ara s'ha erigit un tribunal anomenat Ne Pereant per les declaracions de gent molt gran o malalta i una comissió de perits historiadors. Per tirar endavant la causa gironina cal que la citada comissió avanci en les proves documentals i un nou tribunal prengui les degudes declaracions. Ningú ha estat marginat. I dels nostres candidats gironins només podran ser presentats aquells que ofereixin proves que portin a la certesa moral de la seva condició de “màrtir” segons el rigorós procedir de l'Església catòlica. Però tot i així n'hi ha molts que són màrtirs coram Deo (davant Déu) encara que no ho siguin coram Ecclesia; és a dir, encara que no hagin rebut el decret de martiri des de la Santa Seu, prèvia a la seva beatificació. Però també hi ha hagut beatificacions gironines, com la de les germanes Fradera de Riudarenes, missioneres del Cor de Maria, o el germà de La Salle Esiqui Josep Margenat, saltenc, beatificats el 2007; o la més recent del pare Jaume Puig, director del Col·legi de la Sagrada Família de Blanes i, amb ell, el primer laic beatificat de la diòcesi, Sebastià Llorens, que va oferir la seva vida per salvaguardar la imatge de la Mare de Déu del Vilar de Blanes. I així un llarg etcètera. Exercien el seu apostolat a les nostres comarques. Per tant, tots ells són també part de la vida i la història de la nostra diòcesi. Agraïm al Sr. Joan Ribas l'interès per la biografia de Mn. Francesc Gay, que pot ser un element de fama de martiri i pot contribuir positivament a la seva beatificació. Agraïm les dificultats exposades per donar lloc a una major comprensió del tema. Un procés de beatificació no és un judici històric. És una invitació a pregar davant el misteri de fidelitat i d'amor, a demanar la intercessió dels nostres futurs beats, i de construir junts un món més humà i millor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a