Opinió

A cremallengües

Quan el rei d'Espanya substituirà el rei d'Espanya

La joventut relativa del nou rei d'Espanya serà un argument per parlar de canvi d'etapa i de rumb.

Joan-Lluís Lluís / jllluis@presencia.cat


vui, faré de profeta. I predic, doncs, que el rei Juan Carlos I abdicarà el 2014. Queda dit i registrat per a la posteritat. Que abdiqui de bon cor o a desgrat seu, ja és un tema en el qual no em permetré entrar, però abdicarà, i ho farà, probablement abans de l'estiu, com a arma secreta, letal i pretesament definitiva per entrebancar el procés d'independència de Catalunya. Com a arma desesperada. I quin sentit té profetitzar una abdicació en una crònica setmanal teòricament dedicada a parlar de llengües i llenguatges? Un sentit evident: aquesta abdicació serà una eina de propaganda que permetrà a l'espanyolisme emprar tots els recursos dialectals, subliminars i emocionals possibles per posar una mica de ciment en la fissura entre Catalunya i Espanya, una fissura que ja s'aparenta més aviat a un abisme. Una abdicació com una gramàtica de la resurrecció de la unitat espanyola. Aquesta gramàtica girarà al voltant d'alguns verbs: renovar, reconciliar, modernitzar, rejovenir, consolidar i, pels més falsament atrevits, sanejar i rehabilitar. També hi haurà força adjectius: raonable, racional, commovedor, definitiu, lleial, comú, assenyat i fins i tot sexy. El menys original, com es pot preveure, seran els subjectes emprats: Espanya, pacte, fidelitat, futur, destí, pàtria (espanyola), nació (espanyola), Constitució (espanyola), autonomia (catalana), etc. Així, agafant a l'atzar qualsevol subjecte, verb i adjectiu d'aquesta llista es pot confegir per endavant els arguments que sentirem.

El pas d'un rei a l'altre, que no és res més que un procés de jubilació i substitució en el marc d'un lloc de treball (equiparable a la jubilació d'un forner substituït pel seu fill també forner), serà utilitzat per estovar els cors catalans. Tindrà com a objectiu principal provocar a Catalunya un nou sentiment d'adhesió al projecte espanyol (el qual projecte espanyol, cal recordar-ho sempre, implica l'anihilació de Catalunya). La joventut relativa del nou rei d'Espanya serà un argument per parlar de canvi d'etapa i de rumb i per prometre uns horitzons exemplars, com si el rei decidís la política dels governs espanyols. Com tots els monarques de règims democràtics, no serà res més que un viatjant pagat per vendre una mercaderia sobre la qual no té cap competència ni autoritat més enllà de la seva capacitat de discursejar i d'anar de vint-i-un botons. Promouran el nou rei, però, com si fos un producte de neteja, un producte miraculós eficaç contra totes les taques: corrupció, crisi econòmica i separatisme.

A Catalunya sentirem el cor espanyolista lloar la seva figura, enaltir la seva honradesa i deixar caure una mitja llàgrima en albirar una Catalunya per fi asserenada i de nou obedient. Els més hipòcrites diran que, en el fons, són republicans però que bé cal acceptar un règim legítim i legal que dóna sentit a una reconciliació entre “els catalans i la resta d'espanyols”. I d'arreu pressionaran TV3 perquè retransmeti en directe la cerimònia de coronament, que ja donaran totes les televisions espanyoles públiques i privades. La posició de TV3 sobre la transmissió d'aquest esdeveniment serà una manera eficaç d'analitzar la força catalana en el torcebraç amb Espanya. Que el transmetés no seria un acte de servei públic català sinó de pura subordinació política. Que s'hi resistís enfortiria el seu paper de construcció d'un espai mental i nacional propi. Així que TV3 serà lleial al seu país si, en lloc d'ensenyar el coronament, proposa qualsevol film: un de zombis em semblaria convenir perfectament.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.