Opinió

Desclot

Salveu el president

El dia 27 El Mundo enfollia, com fa habitualment, amb la discrepància també habitual catalana. Ben destacada en la portada, la dosi diària d'afirmació nacional denunciava: “Mas presideix el concert de l'Orfeó que deriva en una apoteosi independentista.” Caldria estar agraïts a aquesta gent, que tant i tant col·laboren perquè l'anhel català es conegui ben conegut i s'escampi ben escampat a Espanya i al món. Al món relatiu on ells arriben. Els fets eren certs. Al remat del tradicional concert els membres de l'Orfeó havien interpretat El cant de la senyera. Mentre cantaven el seu himne una munió de banderes estelades es va desplegar al Palau. Entre ells i entre el públic. Pertot.

Les càmeres van recollir també el gest emocionat del president de la Generalitat, que hi assistia juntament amb unes altres autoritats, com ara la presidenta del Parlament o l'alcalde de Barcelona. Ara, una cosa és assistir-hi i exercir la presidència protocol·lària que li correspon i una altra assumir-ne la responsabilitat. El Mundo donava aquesta intenció al verb presidir. A Espanya n'hi ha que es pensen que totes les calamitats que pateix Catalunya són degudes a la deriva i la instigació d'uns quants polítics: bàsicament, a la irresponsabilitat del president Mas. Creuen que destrossar-lo equival a escapçar el moviment. Comença un any crucial i Artur Mas s'ha situat al centre de l'huracà. Els qui creuen que aquest vent de la història és just i necessari faran bé de protegir-lo. God save the president!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.