Opinió

Ara torno

Uns vénen i altres se'n van

Ja fa molts anys que per mi els Reis és la diada dels que vénen i dels que se'n van. Hi podria buscar significats en una diada tan marcada pel fet de ser nen i viure aquesta il·lusió tan pura que viuen els nens i el fet de ser adult i veure-ho amb ulls d'adult. Però és molt més literal que això. La iaia Maria, la meva àvia, va morir per Reis de fa trenta-tres anys. I recordo tant aquest fet com la que va ser la seva última fotografia, pocs dies abans, asseguda a la vora de l'estufa amb la seva besnéta (la filla de la meva germana) a la falda. Per això dic que aquesta diada em recorda els que vénen i els que se'n van. Acabava d'arribar la petita Marta i al cap de poc se'n va anar la iaia Maria. Llei de vida.

Aquest any hi he pensat encara més perquè divendres vam fer un dinar amb els meus pares i els meus tiets i tot de cop va sortir la iaia Maria a la conversa. No va ser un moment trist, ni molt menys. No només perquè ja han passat molts anys i la seva absència és molt més portable. Va ser perquè vam recordar les peculiaritats més divertides de la iaia Maria. Algunes fan veure com ha canviat la vida entre la gent de dues generacions enrere i la meva, i ja no diguem de les quasi dues que tinc per sota. Unes tenen a veure amb la irrupció de la televisió a casa, quan ella ja devia estar a prop de la setantena. Per exemple, quan es treia el davantal si havia de passar per davant de la tele, perquè la gent que hi sortia no la veiessin vestida de fer feina. O quan va preguntar si a les autoritats que veia a la tele escoltant himnes sobre una tarima hi havien pujat perquè les pesessin. Tenia aquestes coses, la iaia. O quan li vam dir que provés d'anar a passar una estona a la llar de jubilats i va tornar dient que no pensava tornar-hi perquè estava plena de vells.

He oblidat coses d'ella, però en recordo tantes que podria omplir aquesta pàgina del diari i alguna més. I tampoc no els vull importunar més amb coses tan personals. Però avui haurà valgut la pena parlar-ne, encara que només sigui pels meus pares i els meus tiets, i per la meva germana i la meva neboda Marta, i perquè la seva filla Jana també pugui llegir un dia que quan ella no hi era hi havia hagut la iaia Maria i altres estimats que també se'n van anar perquè en venien d'altres, i perquè és llei de vida.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.